8 de març 2009

Cadí, canal de l'Àliga

Aquest dissabte, que sembla que potser serà el darrer dia de l'hivern, hem anat amb el Toni a la canal de l'Àliga (a sobre, canal i descens per la canal d'Estana), pensant que estaria en molt bones condicions i que l'aproximació seria còmoda.

Ja tocava d'anar a fer-ne alguna, deixar per un dia els esquís i els peus de gat i agafar grampons i piolets.

De bon matí no feia gaire bo, el temporal encara apretava a la carena nord de la Cerdanya i al Cadí anaven passant nuvolades, bufava el vent i fotia força fred. Hem pujat força còmodes fins a Prat de Cadí (a sobre), on de tant en tant s'obrien els núvols. Hi he arribat a pujar vegades aquí dalt, però la muralla nord mai deixa de sorprendre'm!

El problema ha vingut passat el Prat de Cadí, una traça s'enfilava en direcció a l'Ordiguer, nosaltres n'hem seguit una estona una altra que hem vist que es dirigia a la canal de la Roca Verda, però l'hem hagut d'abandonar ben aviat. Arribar fins al peu de la canal ha estat un veritable calvari, molta neu pols, o fonda i mig encrostada, que s'enfonsava cada cop que t'hi arrepenjaves (a sota).

Molts cops no podíem pujar, i havíem d'anar flanquejant buscant el millor tram. Afortunadament, la tortura ha acabat poc abans d'arribar al peu de la canal, on la neu ja estava endurida.

S'ha arreglat la neu, i s'ha arreglat el dia. Ens hem encordat per atacar la primera cascada, que estava en magnífiques condicions (a sobre, el Toni a la sortida), i ja hem preferit d'anar fent llargs fins dalt.

Un segon llarg de neu ens ha deixat al peu de la segona cascada. Aquesta, força més llarga i vertical, també estava en molt bones condicions, gel blanc i una fina capa de verglaç damunt la roca (a sota, jo mateix superant-la). Uns claus de via que treien el cap ens han ajudat a assegurar-nos en aquest tram.

Després la canal continua pujant amb un pendent força constant que deu rondar els 55º (a sobre) fins a una tercera cascada, més curta i tombada (a sota, a la sortida).

Llavors ja tan sols calia arribar a la carena per un darrer pendent (a sobre), que des de baix no semblava tan dret!

Aquí ja ens havíem ajuntat 3 cordades, i la duresa i llargada de l'aproximació ens havia endarrerit força, així que per avui decidim que ja en tenim prou i que baixarem per la canal d'Estana.

Primer fem un llarg flanqueig per damunt de les roques, buscant sempre els trams amb la neu en millors condicions (a sota). Aquest flanqueig ens feia força respecte, hi ha unes acumulacions de neu ventada que fan feredat, i que no poden trigar massa a despenjar-se.

Després ja enfilem la canal recte cap avall fins un pas estret, on hi ha una corda fixe que estava mig enterrada per la neu i on hem preferit baixar en ràppel.

Un curt flanqueig ens ha recordat la duresa d'obrir traça en aquesta neu tan fonda, i ràpidament hem retrobat les traces del matí.

Quina diferència amb la pujada! Ara venia de baixada i amb traça feta ens hem relaxat i gaudit realment del lloc i la situació, de la gran quantitat de neu que hi havia al bosc, i de tot plegat. Ha estat una bona retrobada amb les verticalitats gelades....

15 comentaris:

Becki ha dit...

Al final va caure, eh? ;) molt bones fotos. Felicitats!

Anònim ha dit...

Collons!
L'Adrien i jo l'hem intentat dues vegades aquesta temporada. I les dues el mal temps i les males condicions ens han fet abandonar.
A vuere si trobem una 3a oportunitat!
Una forta abraçada!

PERE

Joan Baraldes ha dit...

Felicitats per la canal !!

Jo, em les acumulacions de neu que hi ha i que tu esmentes, crec que encara és arriscat fer segons quines activitats.
L'edat em fa ser prudent i peruc !!

Mingo ha dit...

No se si felicitar-te per fer la canal o per tenir la voluntad d'arribar a peu de via, que pel que expliques va ser duret. Felicitats per tot plegat.
Salut

Gatsaule ha dit...

Gràcies, Becki! El millor de tot van ser les bones sensacions, amb el braç funcionant bé!

Pere, aprofiteu ara, que hi ha una bona traça fins al peu de la canal! Això si, aneu alerta, que hi ha unes acumulacions importants de neu a la paret....

Gràcies, Joan! A la que la paret es purgui una mica, encara estarà en millors condicions!

Mingo, no ho dubtis, per arribar a peu de via! Si la cascada de la canal d'Estana arriba a estar formada, ens hi hauríem quedat!

PGB ha dit...

Bé... déu n'hi do al final!
La lesió pel que veig només ha fet que facis moltes més activitats hivernals (el bon hivern ha ajudat, clar). Ara deus tenir un fondo que no hi ha qui et pari amb tant d'ski. Obrir la traça fins a peu de la canal devia ser bufar i fer ampolles per tu!

Enhorabona per l'activitat, he disfrutat llegint que disfrutaves ;)

SEVIDE ha dit...

Enhorabona per la retrobada...
El Cadí aquest any presenta unes condicions brutals... mirant les fotos quasi ni reconec la via. Jo recordo arrossegar-me com un cuc al segon llarg, tot en roca...
Boníssima canal!!!

Xevi ha dit...

Com va tot, sóc en Xevi, un dels de la tercera cordada del dissabte, sort en varem tenir de vostra traça, sinó hauria estat un torment per nosaltre obrir aquelles trinxeres.

Salut i fins aviat!

Gatsaule ha dit...

PGB, no et pensis que estigui massa fort, no. Sobretot recordant altres anys, però no em queixo, que sempre depèn de amb qui et compares, no?

Ampolles no en vam fer gaires, ara bufar, ja t'asseguro que si! A veure quin dia en fem alguna!

SEVIDE, a mi em va passar el mateix quan vaig llegir la teva història als Troncs, també hi vam trobar molta menys neu!

Xevi, encantat d'haver-te conegut el dissabte, va ser una bona manera de conèixer-nos!!

Llorenç ha dit...

je je je!!!!! estas molt fort!! qualsevol diria que fins fa dos dies eres baixa!!!felicitats!!!!

Gatsaule ha dit...

Deixa, deixa, Llorenç, que per obrir traça els braços tampoc serveixen per gaire...

Pekas ha dit...

Un buen retorno.. si senyor... !!!

Les canals del Cadí son una gozada...

Gatsaule ha dit...

Si, Pekas, i aquest any són una meravella!

Dames del Trekking ha dit...

FELICITATS !!!

Dames del trekking


http://damesdeltrekking.blogspot.com

Unknown ha dit...

estic d'acort que aneu a la muntanya pero no magrada els perills que us busqueu,despres corremi tots que elsenyos san fet mal,per caprixo,i us sembla que feu molta gracia,i a mi em futeu pena cuan us bei tan pixa pins adeu fins unaltre