Grande Nabois

El Grande Nabois és un altre dels grans cims veïns del Jof Fuart, en aquest cas i a diferència del Monterossa, ens hi acostem des del nord, directament gairebé de Valbruna, després de fer alguns quilòmetres per una carretera de peatge.

En aquest cas el desnivell és important, gairebé 1.800 metres, però el recorregut és molt bonic i distret i val realment la pena.

Els primers 800 metres de desnivell són per arribar al refugi Pellarini, després en queden uns 950 fins el cim. A la pujada, per arribar al refugi en comptes d'agafar la pista pugem per l'anomenat sender dels arbres musicals. I és que el camí travessa un bonic bosc d'avets que es veu que compleixen bones condicions per convertir-los en instruments de corda. Trobem diversos plafons explicatius de tot plegat, mentre pugem.

Però tot el bosc és molt bonic, després dels avets travessem una fageda, i després un bosc ja més esclarissat de làrix.

Quan sortim del bosc ens trobem a la vertical paret nord del Grande Nabois, amb bones vies d'escalada. El camí la volta cap a l'esquerra per arribar al refugi situat just al darrera.

I des del refugi un camí molt evident puja fins un coll, la Sella Nabois, des d'on un camí amb trams arranjats ens deixa al cim.

Tot i que avui no fa el millor dia possible, la vista és molt bona cap als cims eslovens i, també cap al Jof Fuart, que tenim just al davant.

Baixem al refugi pel mateix camí, però per tornar al cotxe agafem la pista d'accés al refugi. Potser és per la cervesa, però trobem que és molt més còmode que el camí nou que hem fet pujant.

A sota podeu veure el recorregut, i torbareu el track al Wikiloc.

Cima di Terrarossa

El grup de muntanyes dels Alps Julians que inclou el Jof di Montasio i el Jof Fuart, està situat al sud de Valbruna i al nord de Sella Nevea, i és completament italià. Entremig des dos gegants, la Cima di Terrarossa és un bonic mirador sobre aquest grup de muntanyes, i té amb un accés molt més senzill.

El vessant nord és vertical i amb algunes bones vies d'escalada, però nosaltres pujarem per la via normal del vessant sud.

Per arribar-hi, anem fins a Sella Nevea i pugem al gran altiplà del Montasio. És una gran zona de pastura de vaques lleteres i hi trobem alguns obradors on elaboren el conegut formatge Montasio. El camí puja directament des de l'alpeig i passa prop del refugi Giacomo di Brazza.

A mesura que guanyem alçada l'altiplà se'ns mostra amb tota la seva extensió i, al fons, veiem el Monte Canin, afectat lleugerament per les primeres nevades de tardor.

El camí, molt ben marcat i sense pèrdua possible, s'acosta a la paret sud del Jof di Montasio i va guanyant alçada llaçada rera llaçada, en uuna ascensió molt agradable.

A mesura que ens acostem a la carena, aquí també apareix la neu, tot i no fa gaire nosa...

I arribats a dalt, el Jof di Montasio, el cim més alt dels Alps Julians, el veiem amb tota la seva magnificència. 

L'espectacle des del cim és extraordinari, realment és un bon mirador! Llàstima que avui la temperatura sigui massa freda per quedar-s'hi molta estona. així que després d'esmorzar, tirem avall seguim el mateix camí de pujada.

Però a baix, ens arribem fins a l'obrador, no podem marxar sense emportar-nos algun d'aquests formatges elaborats en aquest altiplà, directament de les vaques que hi pasturen!

A sota, i al Wikiloc, podem veure el recorregut d'aquest cim tan bonic.

Mangart, via normal

Avui (12/09) anem al Mangart (2.679 m) és la tercera muntanya més alta d'Eslovènia, una bonica muntanya calcària situada a la frontera amb Itàlia. Per arribar-hi seguim una carretera que ens deixarà a uns 700 metres de desnivell del cim, previ peatge de 10€. Un peatge que no evita el caos a les zones d'aparcament, així que us recomano d'anar-hi aviat i pensar que, a la baixada, el lloc s'haurà convertit en un caos.

Després de recórrer un tram de carretera, enfilem el camí cap al coll. Allà hi ha diverses possibilitats, la via ferrata eslovena (segueix la diagonal clara de la foto de sota), o la via ferrata italiana, que va pel costat oposat. Però avui el fred és intens i ens decantem per pujar per la via normal.

Pujant cap al coll trobem una curiosa formació calcària, creuada de nòduls de sílex, que provoca un efecte òptic molt líquid.

A partir del coll, el camí té molts trams equipats, però de baixa dificultat, amb cadenes que t'ajuden a passar alguns ressalts entre cornises i canals.

A mesura que guanyem alçada, també anem guanyant perspectiva. Cap al nord la plana de la Caríntia austríaca i, cap al sud, les muntanyes eslovens dels Alps Julians.

El darrer tram abans d'arribar al cim és més senzill, i ben aviat hi som, en un dia on el vent fa que els núvols ens tapin i ens destapin a voluntat.

A ponent destaca el grup del Montasio i, a l'est, petit, apareix el Tríglav i la complexitat de les muntanyes eslovenes.

La baixada la fem pel mateix camí, i ben aviat tornem a ser al cotxe, on ens trobem un bonic caos de vehicles, motos i bicicletes, que aconseguim esquivar per tornar cap a Tarvisio!

A sota deixo el mapa del recorregut, que també trobareu al Wikiloc!

Tríglav, volta des de la vall de Vrata

Aquest setembre, amb la Queralt, hem fet una petita expedició als Alps Julians. Una mena de concentració de muntanyes dolomítiques situades a la cruïlla entre tres països: Àustria, Itàlia i Eslovènia. Muntanyes d'alçada modesta però de grans desnivells i parets calcàries espectaculars.

I de tot el conjunt dels Alps Julians, el Tríglav és el cim més alt. Una muntanya que també és la més alta d'Eslovènia i molt important per ells. Fins i tot és present a la bandera, i també la trobem representada a la moneda de 50 cèntims d'euro!

Nosaltres hi vam anar des de la vall de Vrata, situada al vessant nord, fent la pujada i baixada durant el mateix dia. Des d'aquí hi ha dues opcions, totes dues amb trams equipats. Nosaltres vam pujar per la Tominskova i vam baixar per la Prag. Les dues s'ajunten en una mena de desert pedregós anomenat Kotel, des d'on s'arriba sense dificultats al refugi Kredarica. 

Ara cal pagar un peatge per accedir a l'aparcament al costat del refugi Aljazev Dom, 5€ per tot el dia. Comencem a caminar per la vall i, just sortir del bosc, al reconèixer que la visió de la muralla nord del Tríglav impressiona. 

Ben aviat trobem la cruïlla de camins i marxem a l'esquerra en direcció a la paret seguint les indicacions de la ruta Tominskova.

El camí puja fort, però sense cap dificultat durant els primers 500 o 600 m de desnivell dels 2.000 m que ens esperen avui... Però arribats a un petit collet ja veiem els primers cables que ens dirigeixen per cornises i canals entremig de les roques. 

Al darrere, el gegantí Stenar ens acompanyarà durant tota la pujada.

El Tríglav, de 2.864 metres, és un cim molt llarg si hi volem pujar en el dia, així que val la pena triar un dia bo i estable, com el que ens va tocar a nosaltres. Són 2.000 m de desnivell en total i bastantes hores, però sobretot és una muntanya molt perdedora en alguns punts en cas de boira, i molt perillosa si hi ha tempesta.

Però mica a mica anem guanyant alçada en aquest recorregut aeri, però sense grans complicacions. Aquest primer tram està equipat per seguretat, però no és massa difícil.

Abans d'entrar a l'altiplà del Kotel trobem la cruïlla on arriba la via Prag, que serà la que utilitzarem a la baixada.

Ara ja només cal travessar el llarg altiplà fins arribar al refugi Kredarica.

No ens aturem al refugi, anem directament a la base de la cresta oriental, per on pujarem fins el cim seguint un itinerari avui carregat de gent. Es nota que fa bon dia!

La cresta ja s'assembla més a una via ferrada. Tota la cresta està equipada, i cal superar passos atlètics i molt aeris.

I el recorregut és més llarg del que semblava a simple vista. consta d'un primer ressalt vertical, una llarga cresta horitzontal, equipada en el tram més esmolat, i el darrer i definitiu ressalt.

I com que tot acaba arribant, nosaltres també arribem al cim!!

Un cim curiós, amb aquest petit refugi a la mateixa punta on hi caben un parell de persones dretes...

Però també un cim panoràmic, des d'on veiem la majoria de muntanyes d'Eslovènia (és un país més petit que el nostre), i dels Alps Julians. en canvi, cap a Itàlia no tenim gaire vista, a aquesta hora ja han començat a fer bullir la pasta i puja la boira...

Dalt mengem alguna cosa, i jo com a bon avi m'entretinc a donar menjar als coloms, vull dir a les gralles!

Un cim bonic i ple de gent, el gaudim una bona estona fins que veiem que ha arribat l'hora de tirar cap avall.

Baixem la cresta fins arribar, ara si, al refugi Kredarica. On fem una aturada per hidratar-nos abans de la llarga baixada.

També hi ha una petita exposició on destaca, sobretot, el canvi que ha fet la gelera del Tríglav en els darrers 100 anys, res que no puguem comprovar també al Pirineu.

El camí de baixada, la ruta Prag, és lleugerament més senzilla que la de pujada, però de tant en tant també té trams equipats que permeten saltar les barreres rocoses que van tallant el pas.

Finalment arribem al fons de la vall. Allà el camí ens tornarà cap a l'aparcament passant pel monument als Partisans, amb el conjunt de clau i mosquetó més grans que mai haureu vist!!

Al mapa de sota podeu veure el recorregut, que trobareu al Wikiloc.