23 de febr. 2015

Alba, oi?, al serrat dels Monjos

Aquests dies freds i curts de gener i febrer conviden a aprofitar el serrat dels Monjos abans no comenci el tancament el proper diumenge, així que ahir vam tornar-hi amb en Petrus. La via triada, l'alba, oi?, que el Pere tenia ullada de feia temps.

Com que la ressenya original no ens va agradar gaire, deixo a sobre la d'en Parcerisa, molt més ajustada a la realitat tot i que alguns claus no hi són i que he hagut de corregir la llargada de la penúltima tirada.

La via comença per un marcat esperó, just a la vora del camí, a un centenar de metres del torrent Fondo. Ben aviat comprovem el tarannà de la via: roca molt bona quasi sempre i passos difícils molt equipats.
Després d'un primer llarg molt interessant, arriba la travessa d'un sostre. Aquí la única dificultat està en arribar-hi per un tram molt costrós, però l'equipament fa que no s'hi pateixi massa.
Sortin del sostre continuem per una rampa senzilla que ens deixa al peu del quart llarg, un dels bonics de la via, sobretot per una curta bavaresa de la part superior!
Una altra rampa ens porta al peu del primer esperó. Llavors cal pujar caminant per una traça fins arribar al peu d'una altra rampa, la que comença més avall, per on continua la via.

Un sisè llarg de roca molt bona i dificultat molt baixa, on cal anar a buscar un arbre per muntar reunió.
Els millors llargs de la via són el primer, el quart i aquest, que segurament s'emporta el primer lloc. Tots dos vam estar d'acord en que és extraordinari. I llarguíssim, gairebé acabem la corda abans d'arribar a l'arbre on cal muntar reunió

El darrer flanqueja a la dreta a buscar l'esperó, per on es puja fàcilment fins al final de les dificultats.

Tot i que tothom va abuscar el camí del Monestir per baixar, tot fent una volta d'almenys una hora i mitja, nosaltres vam preferir anar a buscar la darrera reunió de l'Estereotip.

Des del pont de la roca del final de la via, només cal seguir un rastre evident de baixada pel cap del llom, durant uns 70 metres, i a la vora del cingle veurem els dos parabolts amb anella per rapelar. Amb un únic ràpel de 60 m i una curta desgrimpada, estem al camí que ens portarà al torrent Fondo.

13 de febr. 2015

El último sueño al Serrat dels Monjos

Diumenge passat torno al serrat dels Monjos, aquest cop amb el Petrus. Inicialment volíem anar a ponent, però la boira gebradora ens ha fet girar cua. Una consulta ràpida a internet, i trobem aquesta bona ressenya dels Escalatroncs (a sobre), el último sueño, una via de dificultat moderada que cap dels dos ha fet.

Comencem a escalar a quarts de 12, gairebé com si fòssim esportius!! La via comença bé, s'hi veuen uns quants espits i la roca és bona. 
La segona tirada no té tan bon aspecte, però és molt millor del què aparenta. Potser el tram més dificil és el d'abans d'entrar a la reunió, però està prou assegurada com per no haver de patir.

Després, un flanqueig a la dreta per començar el tercer llarg i cap amunt, entremig de vegetació i roca una pèl dubtosa. L'arribada a la reunió també és el més interessant del llarg.
La quarta és ben senzilla, un curt flanqueig a l'esquerra on ens hem assegurat amb el camalot del 4 i un espit.

Des de la reunió és espectacular veure com puja una cordada per la via Mil·lenium...
Les dues darreres tirades s'assemblen una mica, totes dues tenen un inici més contundent i una segona part més trencada i on es camina més que no s'escala.

La via acaba on comença el carrerany que ens porta fins al torrent Fondo, per una ruta que conec de fa una setmana. Després hem vist que podríem haver agafat els darrers llargs de la Planetes transparents per sortir per dalt de tot, però això d'improvisar té les seves conseqüències!!