7 de nov. 2020

Combinació de vies al Pas Nou: Cayo Largo. Pirates i Llaç lila

Remenant pels blogs, un dia vam veure aquesta combinació de vies que van fer el Manel i la Ita, i ens hi vam encaminar engrescats. El cap de setmana no va poder ser, així que hi vam anar dilluns!!

A sota he deixat la seva ressenya, però si voleu més informació no dubteu de visitar el seu blog!

Deixem el cotxe a l'aparcament del Pas Nou, just després del de la Roca dels Arcs, i no ens cal caminar gaire fins trobar una petita feixa amb una fita a l'inici, que ens porta fins a la placa anomenada "Escola", plena de vies curtes de IV-IV+.

No tenim clar si vam pujar per la Cayo Largo o per la veïna Casablanca, pel cas és el mateix. Totes les vies pugen a la feixa superior des d'on cal caminar cap a la dreta fins al peu de la Piratas.

La Piratas i la Corsarios comencen una al costat de l'altre i pugen paral·leles fins a una reunió comuna. En aquest cas, una placa al peu de via aclareix que anem bé.
El primer llarg de la Piratas és una tirada típica vilanovina, on a mesura que vas pujant se't van inflant els braços fins que arriba un punt en que costa de mantenir la ma tancada damunt de les preses...

Comença bé, amb un petit desplom amb molt bona presa, però després la verticalitat fa que no et puguis encantar massa... Això si, roca de primera i equipament allunyadet...
El segon llarg és clarament més senzill, a més, amb els braços calents ja no ens agafa de sorpresa i ben aviat som al capdamunt.

Aquí cal tenir en compte que les dues vies es creuen i cal anar cap a l'esquerra si no es vol canviar de via!
Davant nostre tenim la part més oriental de la Roca dels Arcs, on algunes cordades també pateixen d'inflor als braços, no sé si a la Necronomicón o a la Cabra blanca.

Nosaltres fem la caminada a buscar la part superior de la Llaç lila. La clau és trobar una taca groga de pintura.... Anem massa a l'esquerra, però rectifiquem i aviat trobem el peu de via.
Un primer sostre, més senzill del què aparenta, ens porta al veritable pas de V+, un tram sense gaires peus que et porta a la placa de sortida. Un bon inici de la tercera via!
Una altra caminada, aquesta més curta i comencem el darrer llarg de la via. De fet són dues tirades, però la darrera, de 15 metres i força cutre, demana cridant que l'enllacem amb l'anterior!

Inici contundent, que vam resoldre en A0, i després la dificultat es va acabant i la bona roca també. Però les arribades a les carenes a vegades tenen aquests peatges!!
No vam saber trobar la reunió del cim, però hi havia una bona sabina.

Si que vam trobar fàcilment el camí de baixada, que en poca estona ens va deixar a la carretera després de fer la foto de rigor!

Dersu Uzala a la Paret de l'Esperança

La Dersu Uzala és una via d'aquelles que no saps mai si anar-hi o no, amb comentaris a favor i molts comentaris en contra... El darrer diumenge abans del confinament de caps de setmana va ser el dia d'anar a veure-ho amb la Queralt.

Vam seguir la ruta de la ressenya dels Escalatroncs, ara desapareguts de la xarxa..., en que fan passar el quart llarg per un magnífic esperó en comptes d'anar cap a l'esquerra. I vam fer la bonica, però perdedora, aproximació de la Palleta.

El peu de via és evident per un replà molt net al costat d'una alzina, i per una línia de parabolts que puja per una placa a l'esquerra i que no s'ha de seguir.

De material vam agafar les dues cordes de 60 m i una tria de friends i tascons per a la fissura del tercer llarg, tot i que en vam fer servir poquets.

Arribats al peu de la via ja vam tenir la primera sorpresa: un parell de cabres (mare i filla) ens miraven des de la meitat del primer llarg...
Un primer llarg millor del què esperàvem. Roca bona, prou equipat i amb algun tram de placa que ens va agradar molt.
Després d'un segon llarg més irregular, però també amb alguna placa ben interessant, arriba el teòric millor llarg de la via: el tercer.

Una bona fissura desequipada, però molt curteta, on només vam necessitar un parell de friends petits... Després un parabolt i una alzina permeten d'arribar a la reunió de sota el sostre taronja.
Però per mi el millor llarg de la via és el que puja per l'esperó i que no pertany a la via original. Comença superant el sostre per l'esquerra, amb uns passos que si no són V+ se li acosten molt... Després, ja enfilat a l'esperó, la dificultat decreix i segueixen més de 40 metres d'una roca extraordinària i amb només un parabolt....

Però la bona roca la baixa dificultat fa que es pugui negociar prou bé.

Després ja només queden els dos llargs finals fins a la carena, el primer dels quals ens va sorprendre per la dificultat del tram final!!
I ja només queda la tornada, avui toca rapelar la via, amb algun rapel ben espectacular!!