La cima Mulaz és un bonic cim situat al massís de la Pala de San Martino, però separat al nord del massís principal. Això l'hi dóna una visió molt interessant de tota la muralla nord d'aquest massís, i alhora permet tenir una gran panoràmica sobre les Dolomites occidentals.
El seu vessant nord cau a pic damunt de la Val Venegia, amb vies espectaculars com el Pilastro Grigio (450 m, 6b), la via clàssica d'aquesta paret.
L'aproximació al cim la vam fer per la aquesta vall de gran anomenada, i que ens va agradar molt. Vam entrar a la Val Venegia des de Paneveggio i vam deixar el cotxe a la vora de la malga Venegia. La vall és molt planera i el primer tram de caminada molt agradable.
Passada la malga Venegiota, el camí ample continua cap a la baita Segantini, però nosaltres hem d'agafar un camí a l'esquerra que puja decidit en direcció al passo Mulaz.
El camí puja fent llaçades pel mig d'un bosc de làrixs, que van aclarint-se a mesura que guanyem alçada. Aviat arribem a la zona rocosa on només hi trobem algunes plapes d'herba, i al passo Mulaz.
El camí continua cap al refugi Mulaz, però poc abans d'arribar-hi girem a l'esquerra, seguint una carena, en direcció al cim, ara ben proper.
Hi trobem força gent, el dia és molt agradable però és evident que el lloc s'ho val.
El camí va pujant vorejant les dificultats i aviat som a tocar del cim.
Curiosament dalt de tot no hi ha una creu, com en tants altres cims dolomítics, sinó una campana!
L'entorn del cim és espectacular, la paret nord fa molt respecte vista des d'aquí, i també els cims propers de la Pala de San Martino.
A més, hem ensopegat un dia realment bonic. Al fons veiem la vall d'Alleghe i Agordo, amb la Marmolada a l'esquerra i el Pelmo i la Civetta a la dreta. I davant nostre, la carena de la cima del Focobon a la cima de la Valgrande i la Vezzana.
Al fons també reconeixem el massís del Sasso Piatto i el Sassolungo.
Però si el dia era lluminós, la tarda encara ho serà més, i la baixada ens ha reservat les imatges més boniques del dia.
Tant la llum de tardor, com els colors del làrixs ens emocionen mentre anem perdent alçada per tornar al fons de la vall.
I finalment només ens queda acomiadar-nos d'aquest magnífic cim, i la seva espectacular paret nord.
I abans d'arribar al cotxe, les darreres mirades cap a la muralla de la Pala de San Martino, un massís on una vegada vam venir a tastar-ne la roca al Spigolo del Velo!
Una darrera caminada pels colors de tardor de les Dolomites, que podeu veure al mapa de sota i al Wikiloc.