Al mes de gener, sempre que podem ens escapem a fer una setmana d'esquí alpí. És a dir, d'esquí als Alps. Enguany, la manca de neu als Alps centrals ha fet que busquéssim prop dels Ecrins, on més neu hi havia. Així que ens vam instal·lar prop de Briançon, però al vessant italià, on sempre s'hi menja millor.
No cal dir que vam gaudir de la neu i de l'esquí com poques vegades ho podem fer al Pirineu, però el temps no sempre va ser prou bo. Així que un dia de mal temps a l'alta muntanya el vam dedicar a conèixer les possibilitats de la vall de Susa, sobretot llocs on a l'estiu no hi aniria mai per la seva baixa alçada.
Així vam descobrir que és un indret molt ric en zones d'escalada, i també amb vies ferrates prou interessants i originals.
La via ferrata de l'Orrido di Foresto és especialment bonica i espectacular. Recorre les gorges de Foresto, un petit poble situat entre Susa i Bussoleno, i entra dins de la reserva natural de l'Orrido de Foresto.
La vall de Susa, com tantes altres valls subalpines, és una vall enfonsada pel moviment tectònic de formació de la serralada dels Alps, i això genera grans desnivells que els torrents aprofiten per erosionar i crear gorges estretes i enfondides a la roca.
La ferrata entra a l'engorjat i el va superant a base de graons i escales, amb trams molts cops desplomats.
Després d'un primer tram de tempteig, arriba el primer pont penjat.
Després d'aquesta ferrata la Queralt va dir que ja en tenia prou, però a l'altra costat de la vall i seguint el riu principal (el Dora Riparia) n'hi havia una altra que també tenia ganes de conèixer i així rematar el dia. La ferrata de les gorges de Giaglione.
I ben aviat, després d'uns trams senzills de graons, apareix el segon pont.
Cap a la meitat de l'engorjat apareix el tram més bonic. Una entrada lateral dins d'una mena de clot excavat per l'aigua, del qual se surt per una sèrie de graons que desplomen i ens deixen a la vora d'una gran marmita.
El tram dels graons és un dels més bonics de la ruta.
Des de la marmita cal superar una altra paret per la dreta, en un altre tram desplomat que puja per la vora d'una cascada.
Un altre flanqueig damunt d'una segona marmita ens deixa al final de l'engorjat.
Per sortir-ne cal pujar un llarg tram d'escales força senzill cap a l'esquerra, que s'enfila fins trobar el camí. Un camí que només caldrà seguir de baixada per tornar al poble de Foresto.
Aquesta és una ferrata peculiar. Se surt de Giaglione en direcció oest fins un punt on el camí baixa en direcció al riu Dora Riparia.
Allà cal anar combinant trams de sender amb trams de ferrata fins arribar a la vora del riu. Allà cal travessar cap a la riba dreta mitjançant un pont tibetà.
A partir del pont, es passa més per camí que per ferrata, però el recorregut és molt bonic tot i ser ple hivern. El recorregut puja i baixa per la vora del riu en un entorn molt feréstec, fins que trobem un segon pont que ens retorna a la riba esquerra.
Ara el caràcter del recorregut canvia totalment. Desapareix el traçat suau o en baixada i la ferrata puja directament per tot el marge fins dalt de tot, a sota del mateix castell de Giaglione.
Després, un camí còmode ens retorna al punt inicial de la ruta.
