4 d’abr. 2021

Roc de Rumbau, Pilié Fusté

Amb el descofinament comarcal hem pogut tornar a quedar amb el Pep al nostre enyorat Alt Urgell. I hem anar a veure de què anava aquesta curiosa via oberta a finals de l'any passat en un pany de paret on fins ara no n'hi havia cap.

A sobre deixo la ressenya original, treta dels aperturistes a la web Eskkalades, on hi trobareu tota la informació detallada.

Bé, dir d'entrada que la via no és gaire fotogènica, ja que els  millors trams queden amagats des de les reunions, i si anem amb una única càmera, encara més! així que disculpeu les fotografies...

Amb la descripció de l'aproximació no hem tingut cap problema per trobar el peu de via, deixant el cotxe a 25 metres de l'inici del camí. I del primer llarg, poca cosa, només cal veure com és a sota.
Ben aviat la roca ens ha sorprès una mica, l'esperàvem més consistent en els trams senzills... així, el segon llarg comença amb un pas explosiu que hem fet des del cim del bloc caigut i roca compacta, i després arriba un flanqueig que fa una mica d'angúnia. 

Però és la tònica de la via, apta per a escaladors valents. No diuen que no hi ha mala roca si no escaladors dolents? Doncs amunt!

El tercer llarg també té dues parts, una inicial molt compacta, i una segona amb massa terra, però aquest és un llarg que m'ha agradat!
El quart comença molt bé, també, i acaba fatal, enmig dels garrics. Pensava que potser amb alguns trams de corda en aquests llocs tan terrosos on potser caldria anar amb piolet, la via guanyaria moltíssim!!

Ara arriba el què per mi és el tram més interessant de la via, els darrers 3 llargs.

El cinquè és molt agradable, fissura i placa fins la reunió. Es fa curt.
El sisè és més llarg i intens, engega amb un slab magnífic i arriba a un esperó que finalment dóna una mica d'aire a la via. Un esperó on caldria netejar-lo una mica més per poder provar-lo més en lliure, però ben estètic. Només és una llàstima el tram final fins la reunió, a sobre, on un tros de corda....
Després fem els dos darrers d'una única tacada, la penúltima reunió  no la vam veure però tampoc la vam buscar, la corda no frega tant com per parar-hi. És un llarg bonic, amb una roca de cine, potser caldria una assegurança almenys al mig de la primera placa? Només és una suggerència. 

Finalment som dalt, on fem la foto i reflexionem sobre la via. Encara necessita madurar una mica, hi ha uns corredors de terra molt desagradables i, fins i tot perillosos, com el canvi de reunió de dalt. A l'esperó no et pots agafar enlloc fora de la línia de parabolts, tot cau. Una mica de neteja extra i algun tram de corda la convertirien en una via molt més interessant!!

I pel què fa a la baixada, vam optar pel camí de les Carreres, molt ràpid i intens, que et deixa ràpidament al cotxe i acaba de rematar la jornada! 

5 de gen. 2021

Martí Aran, nova via a la solana de Queralt


Aquest final d'any de confinament municipal ens ha deixat tancats als voltants de Berga, i hem aprofitat per escalar a Queralt i redescobrir la gran quantitat de zones interessants per fer-hi esportiva. 

Però la vista no ens deixava tranquils quan miràvem la solana de la muntanya, hi havia una línia que havíem d'explorar. Així que el dia 15 de novembre vam agafar les eines habituals més el martell i els claus i vam pujar pel camí de l'aproximació de la via Mossèn Tronxo fins a peu de paret. Allà vam haver de travessar la garriga fins on vam trobar un pany de paret interessant.

Una roca millor del què pensàvem i unes possibilitats d'autoprotecció elevades, afegits a un bon nas per trobar l'itinerari, van fer que aquell dia sortíssim per dalt sense netejar gaire ni haver de foradar la roca!! Després hi hem tornat, hem arrencat argelagues i algun garric, hem protegit millor alguns passos de placa i hem instal·lat bones reunions.

Finalment ha quedat una via prou interessant, si més no pels escaladors locals.

L'aproximació és pràcticament la mateixa que per la via Mossèn Tronxo (a sota). Des de Fumanya, seguim el camí del serrat de Fullaracs durants uns 10 minuts, fins trobar una cruïlla. Marxem a la dreta per un petit corriol durant uns 100 metres, fins unes alzines, llavors seguim a l'esquerra pel camí evident i marcat amb fites, que  puja per unes tarteres i es fica al bosc, a la dreta.

Ara el camí l'hem netejat i se segueix bé. Arribats al peu de la paret, cap a l'esquerra anem a la Mossèn Tronxo i a la dreta a la Martí Aran. El peu de via és evident, hem fet una mica de plaça al mig dels garrics.
El primer llarg puja per un bonic esperó força compacte, seguint un conjunt de plaques amb forats i petites escletxes. Hi vam poder posar 3 bons ponts de roca, que amb un espit al mig de la placa més compacta i algun friend, ens permetrà arribar a la reunió sense cap perill.

Si la placa no us atreu prou, sempre podeu pujar per la bona bavaresa de l'esquerra, on hi entra bé el camalot#2.

A la reunió hi ha dos parabolts en l'únic tram de roca compacta, just sota el cable telefònic.
El segon llarg és d'enllaç, flanqueja a la dreta entremig dels garrics on cal mirar de no relliscar (III), i després segueix un esperó fàcil de roca fins un punt on cal anar clarament a la dreta i arribar caminant fins a la segona reunió. Allà també hi trobarem 2 parabolts. I al llarg, 3 bagues vermelles.
El tercer llarg comença per una magnífica placa de còdols, que només té un petit problema: és massa curta! Vertical i amb les preses justes, és una petita meravella. 

Aquest tram té dues possibilitats, per la dreta (dos ponts de roca) és per on vam pujar el primer dia, però el trencament d'algunes preses l'ha convertit en un pas complex. En canvi, si pugem pel dret (1 parabolt i 1 pont de roca), desploma més però és més fàcil i bonic.

Després només caldrà seguir l'aresta, que es va tornant cada cop més esmolada i, abans de la reunió caldrà fer algun pas d'equilibri... S'arriba a la reunió per un caminet obert enmig de garrics i alzines, i la reunió la farem als arbres.
El darrer llarg l'iniciarem flanquejant cap a l'esquerra, per sota d'un petit sostre i després ens hi posarem al damunt anant a la dreta.

Després només caldrà tirar recte amunt, enllaçant les millors plaques. És el llarg més continu dels quatre, i hi trobareu una baga, 3 ponts de roca, un clau i un espit.
Aquest llarg segueix l'esperó evident que hi ha damunt la capella de Sant Jaume, però va per les plaques de l'esquerra i el seu recorregut evita possibles caigudes de pedres damunt del camí de la solana de Queralt.

Dalt, hi trobarem un parell de parabolts, i un caminet obert entre les alzines que ens deixarà al camí de la solana, prop de la tercera capella, en molt poca estona. Seguint aquest camí en sentit descendent arribarem ben aviat a Fumanya.

Al final ha quedat una bona via semblant a altres que pugen per aquest vessant de la serra de Queralt, a través del seu peculiar conglomerat calcari i la seva vegetació. Molt aconsellable per escaladors que fugen de les línies de parabolts i no necessiten massa dificultat per gaudir de l'escalada, i que es pot combinar fàcilment amb altres existents a la muntanya com la Mossèn David o la Queraltina.