Aquest mes de setembre hem passat uns quants dies per les Dolomites amb la Queralt. Uns dies molt bons on hem pogut sortir cada dia gaudint d'aquest espectacular paisatge i de les seves muntanyes.
I per començar una gran clàssica, la travessa del Monte Paterno per les vies ferrades de les carenes, i tornar voltant les Tre Cime.
Així que pugem fins l'aparcament (30€ de peatge...) i engeguem just davant dels cims del Cadini de Misurina (a dalt). Seguim l'ample camí que fan centenars de persones cap a la forcella Lavaredo, passant sota l'espectacular Spigolo Giallo de la Cima Piccola (a sota), una escalada llargament desitjada però que em sembla que ja quedarà així.
De camí cap al refugi Locatelli no podia faltar la foto típica...
I al refugi, ja veiem el nostre objectiu, el cim del Monte Paterno.
La pujada la fem per la fàcil i bonica ferrata Innerkofler, que inicialment passa per tot de túnels excavats durant la primera guerra mundial per comunicar posicions militars (frontal obligatori), i després surt a l'exterior amb passatges molt aeris però sense massa dificultat.
Arribem a la forcella del Camoscio. Des del coll, seguim cap a la dreta per enfilar cap al cim amb alguns trams equipats, potser els més complicats de tota l'ascensió sense ser-ho massa.
I ben aviat ens trobem dalt de tot, en un dia que segueix magnífic!!
Del cim baixem altra cop fins la forcella, on podríem baixar directament cap a la forcella lavaredo, però preferim continuar per la cresta oriental, per on discorre l'anomenada ferrata del Passaporto.
De fet, més que una via ferrada es tracta d'una sèrie de cables situats a les feixes, que ajuden a caminar-hi amb seguretat. És més aviat un sentiero atrezzato, un camí equipat.
Quan s'acaba el camí equipat, seguim per la carena en direcció est, sempre davant de la bonica punta Tre Scarperi. Passem la forcella dei Laghi i, després de fer un baixa i puja per una canal amb algun tram també equipat, arribem a la forcella Pian di Cenghia.
D'aquí podríem encara pujar fins al cim de la Croda Fiscalina, però decidim que ja en tenim prou i agafem el còmode i planer camí que ens retorna al refugi Locatelli pel vessant nord del Monte Paterno.
Un refugi ben atapeït de gent, on entens que sigui normal trobar-hi rètols tan explícits com el de sota!!
I finalment acabem donant la vota a les Tre Cime pel vessant nord, fins al coll de Mezzo, des d'on acabem d'arribar fàcilment fins al cotxe.
Un recorregut complet, bonic i que val molt la pena, que podeu veure al mapa de sota o al Wikiloc.