30 de maig 2017

Combinació Laia i SAM-UEV, a la Dent d'en Rossell

Aquest diumenge he tornat a la Dent d'en Rossell amb el Manyo, amb qui feia ja massa mesos que no ens veiem ni fèiem res plegats. La via escollida era la SAM-UEV, una de les recomanades pel Joan Jover en un llibre de l'any 1991, que no puc definir com a mític però si com a peculiar: "55 escalades a Catalunya de dificultat mitjana-baixa".

Hi surten moltes vies mig oblidades com aquesta, la SAM-UEV. Fins i tot hi ha una via de les roques de Tot lo Món..., qui recorda que allà s'hi escalava?

Com els bons col·leccionistes, mica a mica anem seguint els seus consells abans que algunes desapareguin. En aquest, cas, però, per arribar-hi hem pujat per la via Laia fins a la feixa superior. Una via ressenyada a dalt pel Romàntic guerrer, que fa tota la sensació que tampoc s'escala massa.

En tot cas, té un primer llarg amb un passet que em va fer patir una mica. Vaig tenir clar que si aquí el tendó no petava, ja podia continuar escalant tranquil...
Un segon llarg més curt, ens deixa a una primera feixa. De fet, la ressenya ho marca tot d'una única tirada, però imagino que llavors les cordes deuen fer patir. Nosaltres vam preferir parar a la primera reunió de parabolts.

El següent llarg, a sota, travessa una placa magnífica i vertical que ens deixa a una altra feixa. Aquí, el tram més vertical està prou ben assegurat en comparació a la resta de la via. Un llarg ben bonic.
A la segona feixa pugem tot deixant enrere la continuació de la Laia, fins a la base d'un diedre, just a la cantonada. Allà comença la SAM-UEV per un diedre que porta a un replà amb un pi.

El següent llarg potser és el millor de la via, vertical i amb grans preses, de bon assegurar, ens porta fins a un indret irreconeixible i ple de vegetació, on costa de saber cap a on s'ha d'anar...
Però després de barallar-me amb les herbes i de seguir les indicacions del nas, trobo la continuació de la via, que sembla que coincideix amb la part superior de la Laia. Almenys si fem cas de la ressenya del Jover que he deixat a baix.
Llavors fem dos llargs més, molt lògics, que travessant bones plaques i algun diedre, ens deixen dalt de tot la Dent.
Quan em trec els gats, em noto el peu, molesta una mica i el tendó segueix emprenyat. La baixada és llarga i poc còmode, però arribem bé a Queralbs.

Però sembla que la via li ha agradat, el dolor és més que suportable i no m'amarga massa el dia quan es refreda, Potser és el que necessitava: una bona via!! 

A sobre deixo la ressenya del gran Joan Jover de la SAM-UEV.

26 de maig 2017

Solana de Queralt, via Arnau-Oleguer

Tot i els problemes al tendó d'Aquiles, mica a mica vaig tornant a la roca. Aquesta setmana tan càlida, vam aprofitar una tarda més ennuvolada per anar a provar una d'aquestes vies de la serra de Queralt, que tan a prop de casa tenim.

Són un total de 7 llargs, amb algun tram emboscat, però que en general deixa un bon regust de boca.

Després de fer la primera part d'aproximació com si anessim a la Vinya, tirem a l'esquerra seguint les traces i arribem a un rètol que anuncia la via. Una corda fixa ens acosta al peu de via. 
D'entrada estic més amatent del meu tendó que de la via, però ben aviat noto que no escalo malament i em puc concentrar en la via. I la veritat és que és molt millor del què aparenta.

Roca bona o directament molt bona, i un traçat que va enganxant els millors trams de roca. També és cert que es nota la feina de neteja...

Després de 3 llargs molt interessants, un darrer de caminar amb un pas de grimpada, ens deixa dalt d'una agulla, on caldrà fer un ràppel penjadot.
Allà comença un segon tram amb tres llargs prou interessants. Un de primer que deu ser el més fàcil de la via, amb bona roca i grans forats, i un de segon, curt i ben intens.
El tercer ens deixa al final de la via després d'un bonic flanqueig que dóna pas a un esperó força més senzill.

En resum, una via molt interessant, encara que no sé si mereix el viatge segons d'on s'hi vagi!! Potser una petita crítica, el nombre d'assegurances és molts cops excessiu i a la vora de les fissures potser es podrien haver estalviat, però permet seguir la via sense problemes!