Darrerament vaig de retrobada en retrobada, la sensació és la d'estar remuntant poc a poc el pendent que l'estiu passat vaig baixar de cop.Avui li ha tocat al Mohawk, aprofitant que estava una mica tou per un gripasso l'he pogut enredar a fer alpinisme montserratí. Perquè avui hem caminat molt més del que hem escalat.
Inicialment pensàvem fer un parell de vies ja que pujàvem fins aquí dalt, però el vent fred ens ha tirat enrera i amb una hem quedat ben servits.
Els Ecos ja és una zona bastant tranquil·la per escalar, però em sembla que l'Anglada-Eli (a sobre) se'n deu emportar la palma.
El Camell dels Ecos ja és ben visible tot just sortir de Santa Cecília (a sobre), però l'aproximació és de que et fan arribar calent al peu de la via. Primer pujar al coll del Migdia, després la canal dels Micos fins a pocs metres del cim i, per acabar-ho de rematar, una canal de baixada fins al peu de via on, sobretot, cal anar alerta de no passar-se de frenada i tornar a Santa Cecília pel dret.Això si, just començar a escalar (a sota, el primer llarg) i ja tens un bon ambient.
L'equipament de la via és curiós. El primer llarg es fa a pèl, i a la primera reunió hi ha 2 espits i un parabolt. El segon llarg (a sobre), només té un espit a la meitat, tot i els seus 40 metres, i de la segona reunió cap amunt, ja només hem trobat burils rovellats (a sota, arribada a la R3).
A sobre podem apreciar la R3 en tota la seva magnificència!El darrer llarg comença anant cap a la dreta de la reunió i agafant el fil de l'esperó, on trobem 6 burils que permeten pujar en A0 còmodament tot i el marcat desplom (a sota).
Del gep del camell es pot baixar en rappel fins a la canal, però és més recomanable de fer un darrer llarg de II/IIIº fins al proper cim (a sota), on un rappel et retorna a la canal dels Micos.Llàstima del fred que feia i que no ens ha deixat de gaudir d'aquesta clàssica tan com hauríem volgut, perquè tot i l'equipament, la bona roca i l'ambient que té, la converteixen en un recorregut especial.
