Aquest dissabte, després de sortir a córrer una estona, vaig acompanyar una estona l'Oskar i la Marta al Mercadal Superior a fer una mica d'esportiva. La idea era escalar fins a migdia perquè havia quedat per anar al Pedraforca la mateixa tarda.
Per escalfar, vam començar per la via Barrufeta (IV+, a la foto de sota, l'Oskar), des d'on vam veure que a la seva dreta s'havien obert un parell de vies amb químics, en una zona de roca mediocre, que no surten a la guía. La primera, via Petarrona (el Gatsaule a la foto de dalt de tot), es troba al voltant del 6a i és bastant sostinguda.
Per escalfar, vam començar per la via Barrufeta (IV+, a la foto de sota, l'Oskar), des d'on vam veure que a la seva dreta s'havien obert un parell de vies amb químics, en una zona de roca mediocre, que no surten a la guía. La primera, via Petarrona (el Gatsaule a la foto de dalt de tot), es troba al voltant del 6a i és bastant sostinguda.
La via de més a l'esquerra titulada Pèl muixí (a sota, l'Oskar pujant-la), no és tant de continuitat com l'altra i té un parell de passos de bloc força estrebats. Deu estar al voltant del 6a+.
A la tarda, amb el Pep, vam anar a provar la via Corona de reina, que puja per sota del mirador de Gresolet, al Pedraforca. Es tracta d'una via de 6 llargs que trobareu ressenyada al Vèrtex d'aquest estiu (núm. 207, pag. 65).
La via comença de forma espectacular, amb un accés en rappel des del mateix mirador (4 rappels) fins al peu de via. En general la roca és força bona, té algun tram herbós que hi sobra i les assegurances justes. A més, difícilment es pot posar res, excepte algun alien a les tirades superiors.
El primer llarg (foto de sota) es mou entre el IV i el IV+ i només té un spit i cap possibilitat de posar res més. El segon és fàcil però molt perillós per l'herba i el fang, i fa un llarg flanqueig fins a la fissura principal. El tercer és un mur de IV, on també hi ha un solitari spit.
La via comença de forma espectacular, amb un accés en rappel des del mateix mirador (4 rappels) fins al peu de via. En general la roca és força bona, té algun tram herbós que hi sobra i les assegurances justes. A més, difícilment es pot posar res, excepte algun alien a les tirades superiors.
El primer llarg (foto de sota) es mou entre el IV i el IV+ i només té un spit i cap possibilitat de posar res més. El segon és fàcil però molt perillós per l'herba i el fang, i fa un llarg flanqueig fins a la fissura principal. El tercer és un mur de IV, on també hi ha un solitari spit.
Les dues tirades més boniques de la via, tant per l'ambient, com per la qualitat de roca, són la quarta i la cinquena. La quarta (foto de sobre) segueix tota una placa compacta de IV+ i V amb dos spits i un pont de roca. En un pas complicat abans de la reunió em va entrar un alien, uf!
La cinquena, en canvi, segueix una fissura i un sostre fent bavaresa, després d'uns primers passos herbosos, i té quatre spits (el rècord!). A la foto de sota podem veure la sortida d'aquest llarg.
La cinquena, en canvi, segueix una fissura i un sostre fent bavaresa, després d'uns primers passos herbosos, i té quatre spits (el rècord!). A la foto de sota podem veure la sortida d'aquest llarg.
El darrer llarg és una canal de sortida amb trams de IV, amb un spit i cap altra possibilitat d'assegurar-se. La via és bastant ràpida i, tot i començar a escalar a les 4 de la tarda, ens va permetre sortir de dia.