
El dia que vam pujar a escalar les vies del
totxo de Picamill, l'hi vaig ensenyar al
Jortx la cara oest del cim del serrat de Picamill i el seu estètic perfil (
a sobre). Vam quedar que algun dia hi aniríem aprofitant el seu magnífic trepant.
La roca és conglomerat, i ja sabem que autoprotegir-se en conglomerat no és gens senzill, així que seria un bon lloc on anar a comprovar la capacitat perforadora del seu trepant, i poder-hi posar alguns parabolts.

Després de carretejar tots els tripaus, inclòs el trepant, fins al peu de la paret i de decidir per on atacàvem, me l'he carregat a l'esquena i he tirat amunt (
a sobre). La via comença per una placa difícil on no hi he posat res, després aprofites algunes mates fins que ja es tomba. Però a la reunió era complexe d'assegurar, així que trec l'aparell, engego i a mig forat fa figa.
Bé, no passa res, buscant molt bé trobo lloc per un bon tascó i un alien, munto reunió i faig pujar al Jortx amb la segona bateria. La canviem, deixo l'aparell al mestre, i abans d'acabar el primer forat ja tenim dues bateries esgotades !
Fantàstic, davant nostre unes plaques fantàstiques de conglomerat prou sòlid, i nosaltres carregats amb un trepant sense bateries i una pila de parabolts que ens haurem de menjar !
Què fem ? Tenim poques opcions, o buscar algun lloc per rapelar i marxar o intentar continuar. Així que continuem buscant les zones amb fissures o arbres que ens permetin d'assegurar-nos, tenim confiança en poder trobar un recorregut que ens permeti arribar a dalt.
Però a les fissures la roca és molt dolenta, trencada i podrida, i mentre la dificultat no apreta podem anar continuant (a sota, el Jortx al segon llarg).


El que havia de ser el tram final del segon llarg acaba amb un flanqueig cap a la dreta molt forçat pel mig d'un sostre. Poso un tascó en una fissureta i un friend més amunt, però quan ataco el flanqueig veig que tot és molt podrit. Netejo, busco alternatives, estudio bé el pas, ho intento i, abans de caure, desgrimpo fins un replà on aconsegueixo de muntar la segona reunió.
Puja el Jortx i ho prova ell (
a sobre, el pas de sortida del replà,
a sota, poc abans del flanqueig), però el pas l'agafa desmotivat i també decideix de baixar.

Així que recuperem el material i ens escapem cap a la dreta en un llarg flanqueig amb algun pas difícil que ens porta fins a la canal.
A sota he dibuixat més o menys el què hem fet. Penso que hi tornarem, les plaques s'ho mereixen !

I de baixada, alguna relliscada i algun ensurt com l'aparició d'aquest jortxsenglar: