La serra del Montsent és el primer relleu important que trobem a l'entrada de l'Alt Berguedà quan pugem per l'eix del Llobregat. El cim (a sobre) té una alçada modesta, no acaba d'arribar als 1.000 m, i no és tan conegut en el món excursionista com el seu germà gran, el Montsent de Pallars, tot i el seu interès evident.
És un cim d'hivern, sobretot de dies com avui, amb l'aire fred, neu per tot arreu i un cel que acabava de fer net del tot. Així que he sortit de casa i he baixat corrent fins a cal Rosal per començar-hi a pujar. El primer tram és una pista que s'enfila per una carena secundària, passa pel costat de la casa de Montsent (a sota) i arriba fins a cota el cim.
Aquí el tema ja canvia, deixem la pista per agafar un caminoi que puja fins dalt de tot. Aquí la vista s'obre, sobretot cap a la vall de la Portella, però també cap al prepirineu. Avui, mirar cap a Berga i el seu amfiteatre de muntanyes, era adonar-se de que vivim en un entorn de postal!
El camí continua per la carena, ara ja força nevat, fins a la collada de la Creu, amb les runes de la casa del Mascaró. Aquí les opcions són diverses i es pot baixar cap a Pedret directament. Jo he preferit de pujar cap a l'ermita de Sant Miquel de les Canals passant per la font del Noguer.
El noguer ja no hi és, però la font continua rajant com sempre.
Per baixar cap a Pedret he optat per seguir el camí que s'acosta més a la carena. Una mica de qualsevol manera he pujat fins la Terma Alta, sobre el pantà de la Baells, però no he trobat cap camí en condicions que hi permeti transitar amb una certa comoditat.
Així que he tornat enrera per baixar cap a Pedret i retornar a Berga.
Tot i ser l'hora de dinar, he arribat glaçat a casa. El sol no brillava tal i com van predir els promotors de turisme que es fan meteoròlegs, i només he retrobat l'escalfor quan m'he pogut seure a la vora del foc!
En total la volta és llarga, més de 25 kms, però permet de descobrir aquests racons tan propers i tan poc transitats. A sota us deixo el recorregut i, al wikiloc, el track.
