La via Tàrrega puja per la zona més tumbada de la Roca dels Arcs, si és que aquesta gran paret en té cap, de zona tumbada... El què si que és, és una escalada molt interessant i distreta. A sobre us deixo la ressenya del Joan Asín.
D'entrada per arribar al peu de via cal fer una grimpada entre arbres que et fa reflexionar quan hi ets: "Si això és el camí, com serà la via!"
Al petit replà on comença la via ens equipem i marxem cap a l'esquerra, però no gaire. Allà hi ha una línia de parabolts que no és la nostra via. Jo aprofito per xapar el primer i després marxar cap a la dreta seguint una mena de díedre i tirant cap amunt. En un replà, cal fer un senzill flanqueig horitzontal a la dreta fins la reunió.
El segon és un clàssic mur vilanoví, però que es deixa fer prou bé, fins una gran savina on hi ha la reunió.
Al damunt hi ha el pas més difícil de la via, un petit desplom amb una fissura bona, però d'aquelles on les preses bones no són on haurien de ser! Res que no arregli una bona tibada...
A partir d'aquest pas, la via es va tornant més senzilla i més indefinida. Nosaltres vam fer la tercera reunió en unes savines quan la corda ja no donava gaire més, i després fins dalt per on ens va sembla millor.
Després ja només quedava baixar. Afortunadament la baixada és molt millor que des de dalt de la Necronomicon i veïnes. Hi ha un corriol ben agradable baixa directament per l'obaga i no cal passar pel trencacames de la carena.
