29 de gen. 2007

Drac gos, a l'agulla de Can Jorba

Ja feia dies que em tocava tornar a sortir amb en Mohawk, i em va enredar per anar a la Drac gos de l'agulla de Can Jorba (a sobre). I la veritat és que em pensava que seria una altra cosa, entre el fred que feia, la continuïtat montserratina de la via i el grau que té (V+/6a+), no ho vaig passar molt bé.

Bé, si que ho vaig passar bé, la roca és extraordinària i el lloc ben agradable, però el no haver pogut fer de primer em va deixar un regust de boca una mica estrany.

En aquestes dues fotos veiem al Mohawk al segon llarg (a sobre) i al tercer llarg (a sota), en les que no sé si s'aprecia la verticalitat de la paret, que es combinava amb unes panxetes de presa petita molt divertides.

La darrera tirada (a sobre) afluixa una mica després d'una sortida espectacular de la reunió, i ja et deixa al cim. D'allà vam rapelar per la Quira, perquè ell volia provar el llarg de 6c+ (a sota), que va fer amb facilitat sorprenent. Sobretot quan la vaig veure tot rapelant al mig d'un rappel volat: em mirava el llarg sense tocar de peus a la paret !! Sobren els comentaris.

El millor de tot el Joc de l'Oca, que no decep mai tot i la roca ensabonada que té.

I de tornada, ens vam entretenir a mirar els escaladors que s'enfilaven als Plecs del Llibre (foto de sota), amb una valenta cordada a l'aresta Arcarons (a la dreta) i una altra acabant la Francesc Casanovas (al mig).

27 de gen. 2007

De Borredà a Berga

Tot i que només fa quatre setmanes que ja hi vaig pujar, el cim del Salga Aguda (foto de dalt) sempre vé de gust. Sobretot en dies d'hivern amb bona visibilitat, com ara avui.

Aquella dia ja em vaig fixar en l'aresta est, semblava molt maca i va ser arribar a casa i buscar informació. No ho sabia, però un entretingut camí hi puja per tota l'aresta des del coll de la Creu de Salga, accessible fàcilment de Borredà.

Els dissabtes hi ha cotxe de línia de Berga a Borredà, així que he aprofitat perquè m'hi deixés, pujar al Salga Aguda, i acabar d'arribar fins a Berga. L'hora de sortida és una mica intempestiva en aquesta època (7.15' del matí), però això m'ha permès de sortir ben aviat de Borredà.

He enganxat un dels dies més freds de l'hivern i, quan sortia de Borredà el termòmetre marcava -5ºC. El pitjor de tot és que vaig pensar de fer l'itinerari ben ràpid, corrent sempre que pogués, i anava vestit una mica massa prim,...

Borredà estava tot glaçat (foto de sobre), però el camí després de travessar el riu ben aviat s'enfila i m'he escalfat ràpidament. El camí de la carena és molt poc fressat, però anant amb compte se segueix molt bé. Un camí ben interessant i amb algun moment una mica aeri, que et deixa a dalt el cim directament (foto de sota). La descripció d'aquesta part de l'itinerari la trobarem al llibre sobre itineraris per l'Alt Berguedà que ja hem comentat altres vegades.

A la foto de baix s'aprecia molt bé la carena oriental del Salga Aguda amb Borredà al fons. Després tot ha estat seguir la mateixa ruta de primers de mes cap a Pedret i Berga.

Si algú té interès en l'itinerari i es vol baixar el mapa de sota juntament amb el track per GPS, tan sols ha de clicar aquí i seguir les instruccions per a la descàrrega.

I a nivell purament orientatiu, el recorregut és d'uns 22 kms i es fa un desnivell d'uns 1.000 m positius. Fent-lo gairebé sempre corrent, he trigat menys d'una hora i mitja fins el cim, una hora més fins a Pedret i 20 minuts per pujar a Berga. Això representa entre 5 i 6 hores caminant normalment, crec.

22 de gen. 2007

Nova via al Roc de les Collades: Clara de lluna

Dies enrera, mentre caminava pel Catllaràs, em vaig fixar en una penya situada a l'est del Sobrepuny (foto de sota) , una agulla que després he vist que es veu molt bé des de la mateixa carretera pujant de Gironella a Berga. Aquesta agulla es troba situada entre les dues collades de sota el Sobrepuny i, per tant, rep el nom de Roc de les Collades.

La roca és molt blanca, com pertoca a la calcària del Garumnià, tan blanca que els geòlegs francesos del segle XIX ja la van batejar com a "claire de lune". Aquesta fàcies, el Garumnià, té la particularitat d'haver-se format entremig de les eres secundària i terciària, més o menys quan s'anaven extinguint els dinosaures i companyia.

A més de blanca, la roca també és bastant sòlida. El Joc de Pilota, Malanyeu o el Roc de l'Alou en són bons exemples.

Per això em vaig acostar un dia a mirar-la de més a prop i no vaig saber-hi distingir cap via oberta, tan sols un tros de corda fixa a l'extrem sud-est que em va semblar un projecte probablement inacabat.

Després de veure-hi una línia força evident, aquest divendres passat hi vaig pujar a intentar obrir-hi una via. La ressenya que teniu dalt de tot n'és el resultat. I, si us la mireu bé, veureu que encara hi ha possibilitats de fer-hi més feina.

La via Clara de lluna va pel segon esperó començant per l'esquerra de la cara sud, ha estat oberta per sota amb els dèficits que això pot comportar, però com podeu apreciar a la foto de sobre, on es veu la part final de l'esperó, la roca s'ho val.

Tot i estar força equipada amb claus i espits, no estar de més de portar tascons i friends mitjans pels trams més equipables, i algun ganxo perquè els passos d'Ae són llargs. El 6a (graduat més o menys) també es pot fer en A0 amb un pas de ganxo molt evident.

De fet, els ganxos han estat la clau de la via, els forats són abundants i permeten de jugar-hi molt bé.

A la foto de sota podeu apreciar una altra aspecte de l'Agulla, el recorregut va per l'esperó del mig.

L'accés és senzill, des de la Nou cal seguir la pista del coll de la Plana, transitable en cotxe normal, i d'allà surt el camí que hi porta en uns 25 a 30 minuts. El camí puja a un primer coll, després flanqueja al coll del Faig, on en comptes de pujar cap al Sobrepuny cal travessar una tanca i baixar per la fageda fins a la collada Alta. Allà tenim el Roc davant mateix.

20 de gen. 2007

Malanyeu, via dels senzills

Aprofitant el que diuen que és el darrer cap de setmana de primavera avançada (ja ho veurem), amb el Joan hem anat a passar calor a Malanyeu. A passar caloreta i a comprovar que, a més de la via Stoc de coc, també n'hi ha altres que arriben a dalt i que són igualment molt interessants.

Així, la via dels senzills (o dels denzills segons la guia), s'enfila fins dalt de tot a l'esquerra de la gran fissura de l'esquerra de la paret del Devessó, amb alguns trams més difícils que l'Stoc de coc, però sense la seva continuïtat.

El primer llarg comença de forma senzilla flanquejant cap a la dreta passant per un pont de roca (foto de sobre). A partir del primer parabolt, l'itinerari puja directe fins un arbre sec (6a), on es fa la primera reunió.

La sortida de la reunió és força espectacular, amb un flanqueig pel mig d'un sostre que, encara que no ho sembli, només és V+ (foto de sota, el Joan començant el pas).
Després del flanqueig, l'itinerari retroba la placa i continua amunt (a sota) fins la reunió en un còmode replà (V+, V). El tercer llarg és més fàcil (IV) però molt bonic, i el darrer cal anar en compte de no tirar recte amunt, s'ha de flanquejar cap a la dreta uns 10 m fins trobar el començament d'una placa típica malanyeuenca que et porta fins dalt.

La via es troba ben equipada i, entre això i la velocitat que porta el Joan quan escala, ens ha permès d'escalar la via en poc més d'una hora i mitja. Molt recomanable pels amics de les vies llargues de Malanyeu.

15 de gen. 2007

La vall de la Corba

Les valls de l'àrea de la Corba, a ponent dels Rasos de Peguera, baixen cap a les gorges del Tec de forma força sobtada i bastant salvatge. Racons poc trepitjats i valls profundes excavades en conglomerats són la tònica d'aquesta zona.

Aquest diumenge vam fer una sortida per la zona sortint del pla de Campllong, enfonsant-nos a travessar la riera de la Corba, per pujar després als Rasos de Peguera per la serra de cal Jardí. Una bonica matinal que ens va permetre arribar una mica tard a dinar per culpa d'una petita embrossada mentre buscàvem el grau de l'Olivell (a sota).


Una mostra de la solitud del lloc és l'aparició d'una simpàtica mostel·la al mig del camí, bastant descarada.

El camí travessa diverses cases, totes abandonades, totes molt ben situades, i que encara donen una certa sensació de que foren cases senyorials, com la de can Garrigues (a sota) o la de can Mataplana.
En total una mica més de 5 hores per una ruta molt recomanable, que ens en podria haver estalviat ben bé una hora si haguéssim aconseguit de trobar el grau de l'Olivell i anar directament a can Mataplana, tal i com podem veure al mapa del recorregut:

12 de gen. 2007

Camí del Tro, acompanyat

Després d'haver-la fet en solitari, tenia ganes de tornar-hi d'una manera més compartida. Aprofitant que el Pep no l'havia feta i buscàvem una escalada ràpida i entretinguda, ja hem tingut l'excusa per tornar a pujar cap a la paret sud del Pedraforca.

La ressenya ja vaig publicar aquí, l'altre cop, però no té pèrdua, tan sols cal seguir la línia d'espits evident que comença al mateix punt que la Star Mc Hara.

A la foto de sobre podem veure al Pep començant el primer llarg i, a la foto de sota, el mateix protagonista és a punt d'engegar el segon.


Al segon i al tercer llargs és on trobem les dificultats més altes, diversos passos de 6a i V+ entremig de una dificultat bastant mantinguda en el V. A dalt, el Pep és a punt de resoldre el darrer pas difícil del tercer llarg. A sota, ha iniciat el quart, clarament més senzill tot i que amb abundant V.


Avui, l'arribada a dalt de tot ha estat molt agradable (foto de sobre), feia un dia lluminós i asolellat que ens ha permès d'escalar en màniga curta i ens ha donat imatges com la que encapçala aquesta pàgina (a dalt de tot), del Pollegó Superior i del Calderer.

També ens hem fixat en la Cerdanya, amb Font Romeu, i amb el massís de Madres (a sota), tot sense ni una volva de neu,...

9 de gen. 2007

Volta pel Picancel

El cim del Salga Aguda (a dalt) va ser l'objectiu principal que la colla barrejada de vilanovins i algun berguedà ens vam plantejar el diumenge. Un recorregut llarg i trencacames que ens havia de portar als dos cims principals del Picancel, el Salga Aguda i el serrat del Migdia, des del pont de Pedret.

L'itinerari, més llarg i esquerp del què ens pensàvem (prop de 2.000 metres de desnivell) el podeu veure al mapa del final. Primer pujava cap el serrat de la Covil, que té unes boniques vistes sobre la ciutat de Berga (a dalt) i l'ermita de Sant Miquel de les Canals, del segle X (a sota).

D'aquí, al serrat del Migdia i, després d'una llarga baixada per una canal, i una altra llarga pujada per una altra canal, just a l'hora de dinar érem dalt del Salga Aguda.

En lloc de tornar pel mateix camí, vam preferir el retorn per la solana, baixant prop del monestir de Sant Pere de la Portella per remuntar fins la casa de Mascaró i completar el circuit a Pedret, mig a les fosques.

A sota, tota la colla encara riallera al cim del serrat del Migdia, perquè encara no coneixien tot el llarg tram que els quedava per fer !

6 de gen. 2007

Fira de Reis a Montclar

Com cada any, el dia 6 de gener fan la fira de Reis a l'esplanada de Montclar, un petit nucli que està entre Montmajor i l'Espunyola encimbellat dalt d'un turó. A la foto de dalt, podem veure la cara que fèiem els 17 finalistes a l'arribada.

I també com cada any, ens trobem una bona colla de corredors i de muntanyencs que corren, i que la resta de l'any anem fent tots la guerra cadascú per la seva banda, per anar-hi a esmorzar.

A part de la fira, també preparen un bon esmorzar a base de torrades i botifarres a la brasa. Es tracta d'anar-hi corrent, esmorzar i tornar corrent.

Amb aquest plantejament ens hem trobat una colla de 25, tot i que n'hem tornat menys: els que realment volien esmorzar de debò han trobat la manera de retornar en cotxe,...

En total són entre 30 i 31 quilòmetres de pujar i baixar contínuament que, els qui hem fet anar i tornar, hem cobert en 2 hores i 25 minuts. Una bona manera de desengreixar-nos dels àpats de les festes !

4 de gen. 2007

Taules de la Llei

No sé si alguna vegada he comentat que a Malanyeu és un lloc ideal per a l'hivern (he, he,...), en tot cas amb aquest hivern tan suau que està fent, això pot deixar de tenir sentit: avui ens hem rostit quan ha sortit el sol.

Ha estat una matinal esportiva, una mica com anar al gimnàs a fer exercici i inflar els avantbraços, per això en comptes de la paret del Devessó hem triat les Taules de la Llei (a dalt).

Ens hem repartit en dues cordades i, mentre el gran jefe Mohawk atacava la Pixapins (25 m, 6b, a dalt), sembla que per escalfar, el mestre K. obria la Perepunyetes (23 m, 6a, a sota).

Dues vies molt xules i durilles que després amb la Marta hem provat tranquilament amb la corda per dalt (a sota).

Mentre nosaltres ens entreteníem amb les vies "senzilles", primer la Perepunyetes (6a) i després la Che boludo (6a+), en K. i en Mohawk s'han atrevit amb la via Kin mal karma (7a, 25 m). A la sèrie de sota podem veure en Mohawk pujant tranquilament aquesta dura via, i l'estat en què ha quedat en K. després de l'escalada,....

1 de gen. 2007

Sant Julià de Cerdanyola

Primer dia de l'any i primer aniversari del blog. No m'he volgut entretenir a comptar el número d'entrades que hi he fet, ni saber els milers de visites rebudes, però si que us vull fer arribar el meu agraïment a tots, als coneguts, als desconeguts i als nous amics que he conegut gràcies a aquest mitjà.

Gràcies per anar-me seguint i per ajudar-me a millorar, rebeu una forta abraçada muntanyenca, i esperem que aquest any sigui tan intens com el 2006.

Mirant la foto del Pedraforca, em dóna la sensació que això més que un blog sembla una webcam, però quan surts per la zona del Catllaràs és molt difícil d'obviar-lo, el tens allà al davant i costa resistir la temptació d'anar seguint l'evolució de la poca neu que hi ha caigut aquest hivern.

Per obrir la gana de cara al sopar de cap d'any, aquest diumenge hem anat a fer la volta de la vall de Sant Julià de Cerdanyola des del mateix Collet. Una passejada moderadament llarga (5 hores i mitja efectives), però molt agradable.

L'ambient ha estat molt distès i hem tingut temps suficient per elucubrar una mica sobre el menú del sopar: que si el salmò, que si la crema de llet, quantes ampolles per cap havíem de portar,...

Hem fet un altre dels recorregut del llibre sobre itineraris per l'Alt Berguedà que ja us he recomanat algun altre dia, una volta molt ben pensada, però que cal anar en compte de no despistar-se en algun punt, on costa d'entendre per on va exactament el camí.

La volta segueix més o menys les carenes que envolten el bonic poble de Sant Julià de Cerdanyola, pujant al Cap de Banyadors i passant pel mateix Sant Julià (foto de sobre) abans de retornar a la vall del Llobregat i retornar al cotxe resseguint el canal industrial. Al mapa de sota hi teniu l'itinerari c0mplet.