El tercer dia, el temps al vessant nord continua igual. Però com que ja ens ho sabem, ens aixequem aviat i marxem cap al sud travessem el Portalet i deixem al cotxe al primer aparcament que trobem de l'estació de Formigal.
Des de l'aparcament del Portalet hi ha un parell de rutes per anar fins a l'Anayet. A l'anada agafem la que va pel vessant est de l'Espelunciecha, seguint les pistes d'esquí que van més a la dreta fins a una collada on cal seguir la carena.
Llavors veiem el cim al davant i el recorregut és evident, encara que calgui travessar una petita ferrada per arribar a la muntanya, sortir d'aquí dalt ens estalvia quilòmetres d'asfalt i uns quants metres de desnivell.
Al vessant est de l'Anayet hi ha un parell de vies d'escalada sobre-equipades, la Balcones i la nostra. I dic sobre-equipades perquè és realment escandalós el nombre de parabolts que hi trobem. Nosaltres en xapàvem una de cada dos i tot i així anàvem més que bé.
Però l'escalada és interessant, la roca curiosa (andesita volcànica, semblant al Midi d'Ossau) i el lloc molt bonic.
A sota deixo la ressenya de la web Untzillaitz sur, que és més o menys la que circula per tot arreu.
Al començament la roca se'ns fa estranya, però les bones preses i les grans bústies fan que ben aviat ens hi acostumem.
De tant en tant hi ha alguna franja herbosa que trenca la continuïtat de la paret, però aquestes vies fabricades així ja tenen aquestes coses..
Precisament després del cinquè llarg, un fals IIIº ja que es tracta només de caminar, arriba un dels llargs més bonics de la via, un flanqueig aeri cap a la dreta seguit d'un tram ben atlètic i vertical, que l'Albert reu sense massa problemes.
Després d'un tram herbós amb detalls surrealistes (la R7 es fa al costat del camí de baixada....), i on et pots escapar cap a la via normal o cap a la via Balcones, arriben dos llargs que valen prou la pena. Un penúltim prou sostingut, i el darrer amb un pas teòric de 6a però que sembla que tothom fa en A0.
Aquest darrer llarg, bonic i atlètic, ens deixa directament al mateix cim de l'Anayet, on descobrim l'altiu Midi just darrera nostre.
El retorn el fem per l'agradable via normal que ens retorna al peu de la muntanya. Allà aprofitem per passejar una mica a l'entorn dels llacs de Anayet, aprofitant la llum de tarda i de tardor que ho redibuixa tot.
I per tornar ara anem pel vessant est de l'Espelunciecha. És a dir, seguim el GR 11 fins el primer coll, i llavors agafem un camí que marxa a l'esquerra i ens retorna directament a l'aparcament.
