Després d'un mes i mig de repòs per culpa d'una pulmonia força emprenyadora, aquest diumenge he començat a recuperar les velles sensacions i m'he tornat a sentir muntanyenc. El José Manuel m'ha acompanyat a fer una via curta i poc complicada de la Dent d'en Rossell.
La via dels Duis és una clàssica reeequipada que, tot i la seva llargada (només 4 llargs), ens ha agradat molt.
La via comença a l'esquerra del Diedre de primavera, i va a buscar un dau molt característic. El primer llarg puja fins damunt del dau, i està completament desequipada.
Començo jo, primer per una placa senzilla amb una mica de molsa i després pel diedre de la dreta del dau, que forma una bavaresa molt bona. Arribo a la reunió amb una gran sensació, el darrer tram és molt divertit!
El segon llarg ja pica una mica més, sobretot el pas de V+ que va cap a l'esquerra quan la lògica marca anar a la dreta... Tota la tirada és una placa que no es pot protegir massa bé, però hi anem trobant claus i parabolts, tot i que amb algun allunyament important.
El tercer comença amb un desplom ben protegit, on cal un pas de decisió, i després la dificultat ja afluixa, tot i que l'arribada a la reunó és un pèl precària.
El quart és molt bo, també, tot i que sensiblement més fàcil. Però puja per una bona placa en diagonal cap a l'esquerra. Llàstima d'un tram amb molta molsa que l'espatlla una mica...
Tot i que la via és rapelable, és molt més senzill baixar caminant. De fet, des del final de la via, una cornisa herbosa baixa directament cap al collet de la carena, i una altra diagonal ens deixa a la base de la paret.