Als aficionats als còmics i a la muntanya segur que els hi agradarà, la història té un cert interès tot i algunes errades garrafals que només detectem els que coneixem a fons el tema, i en el segon llibre ja hi comença a haver una mica de marro !
Conquerir l'inútil, disfrutar la vida, sentir-se millor,... VIURE, probablement tan sols és això.
30 d’oct. 2007
Còmics d'alpinisme
Als aficionats als còmics i a la muntanya segur que els hi agradarà, la història té un cert interès tot i algunes errades garrafals que només detectem els que coneixem a fons el tema, i en el segon llibre ja hi comença a haver una mica de marro !
27 d’oct. 2007
Malanyeu, vies Badalona i dels Senzills
A mi també sempre m'agrada d'anar-hi a Malanyeu, sobretot en aquesta època que està de coloraines. I la setmana passa la Lu em va despertar la curiositat d'anar a la via Badalona, que era la única del Sr.Suñol que encara no coneixia.
El segon, més curt i força herbós, té un pas estrany abans de la reunió que cal saber-lo agafar bé i aprofitar una mena de diedre curt. El tercer ja arriba dalt de tot (a sota, jo mateix), i és còmode i agradable.
Després hem anat a la via dels Senzills, que jo trobo francament més dura i sostinguda, i amb les assegurances més allunyades (a sobre, al primer llarg i, a sota, després de travessar el sostre a l'inici del segon llarg i, més avall, el Jortx a la placa de sortida).
En aquestes dues fotos el podem veure al primer llarg de la Badalona, abans d'arribar a la reunió (a sobre), i a l'inici del segon llarg (a sota). A veure si tornem a coincidir ben aviat !
23 d’oct. 2007
Circ de Lescun: Petretxema, Mesa de los Tres Reyes i Anie
El circ de Lescun es troba al pirineu occidental francès, al nord de la frontera entre Navarra i Aragó, i té un fàcil accés des de la carretera que travessa el Somport. Un dels seus atractius principals són les agulles d'Ansabère (a sobre), on em vaig estar mirant els seus difícils "spigolos" per una propera vegada.
L'altra atractiu evident de la zona són les fagedes i els seus colors de tardor (a sota), que aquests dies estaven en el seu punt àlgid.
El camí és força clar, però per si de cas, algú s'ha encarregat de reforçar la senyalització amb pedretes (a sota).
El cim de l'Anie (2.507 m) és el més alt de la zona, i es troba íntegrament dins de territori francès. Una de les imatges més curioses des del cim és el pic de Péne Blanque (a sota), que des d'aquí destaca clarament.
A sota, us deixo les rutes seguides:
Etiquetes de comentaris:
Caminada,
Pirineu Occidental
18 d’oct. 2007
Miranda de can Jorba, via Escabroni escapullini
En tot cas, apurant les hores de llum de la tarda que mica en mica es van escurçant, hem pogut resoldre el misteri.
Una via compacte, amb un inici sobat i més difícil del que diuen les ressenyes (jo hi poso V, a sota), i una continuació amable amb els espits potser un pèl allunyats en algun pas de IV+.
El segon llarg (a sobre) puja cap a unes alzines i fa reunió a la cornisa. És senzill excepte un sostret que te l'has de mirar, IV+. El tercer i quart, que hem empalmat van directes cap al gran sostre per una placa fàcil. Després en flanquegen la vora seguint una genial placa de forats, lleugerament desplomada (a sota, jo mateix i, més avall, el Toni). Un tram que, al contrari que l'inici de la via, trobo que és més senzill del que diuen les ressenyes (jo hi posaria V com a màxim, V espectacular, això si !).
Etiquetes de comentaris:
Escalada,
Montserrat,
Montserrat-Can Jorba-Vinya Nova
17 d’oct. 2007
Paret Onze Hores, via Tercera República
La veritat és que no és exacte que em vaig deixar enredar, perquè anar a Sant Llorenç sempre té un encant especial (a sobre), perquè anar amb en Mohawk sempre és un plaer, i perquè no perdo mai l'oportunitat d'anar a una paret que no conec.
No fa massa que hi han obert una via nova, la Tercera República, extraordinàriament ben equipada.
El segon (a sota) és una mica millor, almenys no cauen pedres contínuament pel ròssec de la corda sobre la roca. Clar que amb 17 parabolts en 36 metres.......
La paret no em va desagradar gens, ara caldrà trobar el moment de probar alguna de les vies més trillades. Com sempre, la companyia excel·lent i, al fons, Montserrat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)