Mas-Colomer, o via de la Llastra, a les Roques de Benet

Això de tenir canalla porta les seves conseqüències, i no parlo només de sortir menys que abans.... Aquest divendres havíem quedat amb el José Manuel i el Chus d'anar a la Mas-Colomer, però la petita del José Manuel va tenir la mala pensada d'encomanar-li una grip intestinal força emprenyadora.... Així que ens vam trobar a Gandesa el Chus i jo una mica desemparats i amb una certa sensació d'estar fent-li el salt però amb les ganes de sempre.

Des de Berga, els Ports queden una mica lluny, però sempre que hi vaig torno pensant que hi hauríem d'anar més sovint. I aquest cop no ha estat l'excepció. Quina via més bona!!

L'avantatge de ser dos en comptes de tres, és que hem pogut gaudir de més llargs de primer, i en vies com aquesta, és un fet que s'agraeix. T'estem molt agraïts, José Manuel!!

Li ha tocat començar al Chus, un primer llarg relativament fàcil excepte un pas força cabró on hi ha l'únic parabolt. I sort de la figuera! Aquí ens hem trobat la primera sorpresa de la via: i és que la roca és molt bona, malgrat les aparences i malgrat les històries!

Fins i tot el flanqueig del segon llarg, tot i que té alguna presa mòbil, es fa sense massa problema. Un flanqueig que et deixa al peu de la gran fissura, i damunt d'un buit considerable.

El tercer i el quart llarg són realment bons. Segueixen una fissura molt vertical, força protegida i que, a més, es pot reforçar al gust de l'escalador. Hi ha cordades que els enllacen, però nosaltres vam preferir poder-ne gaudir un cadascun. 

Roca molt bona, grans preses, verticalitat absoluta,...., què més es pot demanar? 

La quarta reunió es fa sota d'un sostre des d'on hem de sortir-ne cap a l'esquerra. La temptació és de seguir la fissura, de molt bon protegir, però on la roca és millor i les preses més abundants, és per la placa, i com més a l'esquerra, millor!

El sisè té poca història, un llarg d'artificial equipat, amb un tram en lliure al mig de roca molt discreta on els aliens em van ajudar a escalar més tranquil.

En aquest sisè llarg ja hem deixat la fissura i agafem l'esperó. Això es nota amb l'ambient i en que estem envoltats d'aire per tot arreu! 

Amb el canvi hem anat guanyant perspectiva, i al fons ja s'albira Horta de Sant Joan, on suposem que ens hi espera una cervesa fresca d'aquí a una estona.

Els dos darrers llarg són ben montserratins, roca compacta, preses arrodonides,... El setè no és gens senzill, tant per la roca com per l'equipament a tots dos ens va recordar algunes vies d'esportiva.

I el darrer realment ens va sorprendre amb un tram inicial molt més difícil del què preveiem, i amb un pas més amunt on cal fer el possible per no caure.

Des del final de la via, per arribar al cim principal hi ha diverses possibilitats. Nosaltres vam tirar cap amunt buscant les rampes més senzilles i la lògica, i no vam tenir problemes, tot i que segur que hi ha alguna forma més senzilla de pujar-hi!

Una foto de cim, i una baixada còmode on no paràvem de comentar com n'arribava a ser de bona, aquesta via! Realment és molt recomanable, no us la perdeu!!

Roca Dreta de les Valls, via KRT

Aquest diumenge, un any més tard del que havia de ser el meu primer intent a aquesta via, he pogut comprovar perquè la KRT de la Roca Dreta de les Valls té la fama que té. Una fama realment merescuda, la via és una meravella. Roca excel·lent, equipament correcte i passos per tots els gustos.

De tota la colla que vam coincidir el cap de setmana gràcies a l'hospitalitat dels Kutrescaladors a Horta de Sant Joan, el diumenge vam atacar la via dues cordades, la Raquel la Lu i jo mateix, i els Kutres amb l'Adrien. També ens van acompanyar el Pere, que encara està convalescent, l'Anna, el Tànger, i l'amic kletterer que tenia altres plans.

A sobre deixo la ressenya d'Onaclimb i un recorregut aproximat de la via (amb una cordada que feien una reunió curiosa al mig de la primera tirada, en un punt amb tres burils molt rovellats). La via recorre més o menys el bonic esperó que tan sembla agradar a la Raquel i l'Antxi (a sota).

No anem gaire aviat, es nota que ens ha costat matinar, així que comencem ràpidament i no ens ho mirem gaire (a sobre). I l'atzar fa que comenci jo mateix un llarg que faig gairebé tot en A0, un pas d'estreps i alguna sortida en lliure en són l'excepció.

Darrera meu, la Raquel ho força gairebé tot en lliure (a sota). La Lu puja la tercera amb un estil més ortodox.

El segon també em toca a mi i, com que sóc un cavaller, les deixo passar al davant sense intentar fer-ne cap més. Aquest em surt força bé, tot i que els espits són tan atractius que no puc evitar d'agafar-ne algun... La Raquel, en canvi, te una altra ètica i el fa ben net (a sobre).

La reunió és en un nínxol molt agradable, d'on costa de sortir-ne, s'hi està de nassos ! (a sota)

El tercer llarg és el llarg clau de la via. La ressenya diu: "6a de continuïtat". La Raquel puja fantàsticament i amb pocs dubtes (a sobre), a mi em costa més. Per sort, l'espectacularitat del lloc em dóna l'excusa ideal per penjar-me a reposar: fer unes fotos a la Lu que puja amb molt bona tècnica, mentre veig al Llorenç a la primera reunió (a sota).

Per cert, si mai heu tingut algun dubte del que parlen les dones mentre escalen, aquest petit clip de video en treu l'entrellat:



El quart llarg és teòricament més senzill, però te un d'aquells passos tan divertits que hi ha a totes les vies, un V+ del que no saps com sortir-ne (a sobre, la Raquel a la reunió següen i la Lu pujant. A sota, l'Antxi començant el llarg). Aquí la calor ja apreta i els peus es comencen a queixar.

Els darrers llargs els fa la Lu (a sobre) i, tot i que la dificultat afluixa una mica, fins poc abans de la darrera reunió no ens podem relaxar del tot.

Després ja queda tan sols seguir un tros la carena fins el collet, amb unes vistes fantàstiques cap a Horta de Sant Joan, el sinclinal de Penya Galera (a sobre, amb la interpretació geològica) i les Roques de Benet i baixar la canal evident fins al peu de la via. Allà bevem i ens refresquem al torrent mentre esperem a la segona cordada.

Un camí molt agradable ens retorna cap al cotxe (a sota), feliços i satisfets, i completament ignorants de l'embús que ens tocaria patir entre Tarragona i el Vendrell !