Canal de l'Ordiguer, al Cadí

Hivern de contrastos, el que estem tenint. Molta neu cap al Prelitoral i poca cap al Pirineu, això si, un fred d'allò més intens, aquests dies!

Diumenge sortim amb el Pep amb la intenció de tastar alguna canal de neu. Veiem que a la barrera nord el temps continua emprenyat, i girem cap al Cadí, un vell conegut on no ens calen gaires guies ni ressenyes per poder-nos-hi moure amb tranquil·litat.

Sortim del cotxe a Estana, i el termòmetre marca -6ºC. I fa força vent. Pujant cap a Prat de Cadí la sensació és de fred intens, però en tenim moltes ganes i la gran quantitat de neu acumulada que trobem al peu de les canals no ens tira enrere.

Primer volem anar cap a la Sàbat, però el gruix de neu ens aconsella anar a buscar alguna traça per anar a l'Amagada. Al final s'imposa el seny i entrem a l'Ordiguer, fa massa fred com per plantejar-nos res on calgui muntar alguna reunió, quedar-se aturat és un suicidi!

Quan entrem a l'Ordiguer, la neu pols va desapareixent i ens trobem amb la sorpresa de que les condicions de la neu són òptimes. Els ressalts de roca, en canvi, estan pelats i no són senzills, però no ens podem entretenir i preferim no assegurar-nos. Bufa un vent intens que ens tira la neu al damunt i comencem a notar una certa pèrdua de sensibilitat als dits, no ens podem entretenir.

Mica a mica anem guanyant metres, a part del fred i el vent el dia és molt bo i pugem gaudint de la neu dura del corredor. Avui agraïm el fet d'anar ben equipats!

A la carena, arriba el sol i s'agraeix, ens podem refer una mica tot pujant al cim que hi ha entre l'Ordiguer i el Cristall. 

Es noten els efectes del vent posterior a les nevades: la carena està gairebé pelada de neu!

Amb una certa pena, deixem el sol per tornar-nos a ficar dins l'ombra ventada de la canal del Cristall. Uns passos de roca i entrem a la canal, farcida de neu pols, on cada cop ens hi enfonsem més, a mesura que anem baixant.

El tram final de la canal torna a sortir la roca, i arribem a la torrentada final després d'alguns passos delicats, on cal fer una certa atenció.

Llavors ja només ens resta baixar pel bosc, enfonsats a la neu, fins retrobar la traça del Prat de Cadí, i retornar a Estana, fins on hi arribem gariebé amb els grampons posats! 

Mossèn Tronxo, una via d'escalada directa al Santuari de Queralt

Cada cop que amb el Toni anàvem a entrenar pel camí de la solana de Queralt, em mirava les plaques de roca que apareixen enmig dels garrics i imaginàvem una possibilitat de fer-hi passar una via d'escalada. Ja suposàvem que no seria ni una gran via, ni que tingués molta dificultat, però el fet de poder trobar una línia interessant que pugés força directament al Santuari de Queralt ens atreia i al final ens hi vam posar.

El primer dia vam anar per dalt i vam baixar-hi rapelant per comprovar-ne la viabilitat i la seguretat, tot fent una certa neteja, que la qualitat de la roca queraltina sol ser bona a les plaques, però no gaire a les fissures!

El segon cop ja vam aconseguir arribar a l'inici de la via entremig dels garrics i sortir-ne per dalt. Després, durant aquests darrers dies ens hem entretingut en desbrossar l'accés i obrir un rastre des del final de la via fins al camí de la Solana, arrencar algunes argelagues i posar algun parabolt. Al final ha quedat una via força digna, amb una roca en general prou bona i amb grans possibilitat d'assegurar allà on no hi hem deixat res fixe.

Les reunions són molt còmodes i segures, i encara estem sorpresos de les grans possibilitat d'autoprotecció que ens ha ofert aquest conglomerat calcari, que ha resultat estar ple de forats i fissures.

L'accés al peu de via es pot fer a peu des de Berga, o deixant el cotxe al costat del dipòsit d'aigua de Fumanya (P, al mapa de dalt). Llavors només cal seguir el camí del serrat de Fullaracs fins trobar el camí que puja de la Vinya. Allà, trencar cap a la dreta i pujar fins a la primera tartera, on cal flanquejar cap a la dreta i seguir les fites per un viarany força lògic.

El començament de la via es coneix per un pont de roca vermell situat a uns 4 metres de terra, en una placa (a sobre), a la dreta d'una canal. De fet, els ponts de roca són una constant a la via, només en aquest primer llarg ja n'hi ha quatre! 

El primer llarg puja per unes plaques, en tendència a la dreta, seguint sempre la millor roca i oblidant els trams herbosos i trencats. A més dels 4 ponts de roca, també hi trobarem un parabolt. Algun friend mitjà-gran ens serà molt útil per assegurar alguns passos. La reunió (dos parabolts) es troba a la paret de sobre, en una ampla cornisa.

El segon llarg comença a la vertical de la reunió, des d'on ja veurem un pont de roca i un parabolt (a sobre), al damunt del qual hi ha l'únic pas difícil del llarg. Després, cal continuar grimpant cap a l'esquerra en direcció a un segon pont de roca i pujar verticalment cap a l'esquerra d'un bosquet d'alzines. 

La reunió (dos parabolts) està situada entre les alzines i la paret, en un replà. A sota, arribada a la reunió.

El tercer llarg si que justifica més visita. Comença fent un curt flanqueig cap a la dreta des de la reunió, a buscar el primer parabolt, i llavors recte cap amunt seguint la lògica i les assegurances, sempre per placa. 

Aquí hi trobarem dos parabolts, dos ponts de roca i un parell de bagues en una alzina i un boix. Aquests 40 metres de bona placa, tenen una dificultat variable que sempre està entre el IV+ i el V. L'arribada a la reunió millor fer-la per la dreta, i en el nínxol hi trobarem un parabolt i un espit, però es pot reforçar amb un pont de roca i una baga en un arbre.

Després només haurem de caminar un parell de minuts per entremig de les alzines i acabarem sortint al camí de la solana de Queralt, des d'on podem tornar fàcilment al cotxe o arribar-nos en poc més de 5 minuts fins al Santuari de Queralt!

Tot i que la via és d'un evident interès local, no deixa de ser una bona oportunitat per fer una escalada agradable, ràpida i diferent, molt a prop de Berga, i que combinada amb la Mossèn Ramon fa que el viatge ja valgui la pena!

A sota us deixo el dibuix del track del camí de l'aproximació, que us podeu descarregar del Wikiloc.

Maduritas calientes, a Rúbies

Tot i que ho deien, que aquest dissabte seria un dels dies freds de l'hivern, amb el Jortx ens vam animar a anar cap a Rúbies. Imaginàvem una escalada assolellada i prou càlida, en aquesta paret tan idíl·lica situada damunt del poble abandonat de Rúbies.

Portàvem diverses ressenyes amb la idea d'aprofitar la llarga aproximació amb cotxe per la pista, però al final el fred ens en va fer fora i només vam poder pujar per la Maduritas (a sobre, la bona ressenya dels Escalatroncs).

La via no és gaire difícil de trobar, ja que quan el camí topa amb la paret, de seguida veiem la cinta del primer pont de roca, i llavors el símbol i les inicials MC. El problema és el fred que fa, tot i el sol, corre una mica d'aire que no ajuda gaire.

Però el dia és bonic i em toca començar. Uns primers passos més durs donen pas a una escalada molt agradable, vertical però amb bones preses, equipada per no patir. Però m'he de parar diversos cops a escalfar-me els dits, a fora hi toca el sol, però les fissures són gèlides!

A la primera reunió circula un aire encara més fi i em refredo molt de pressa mentre puja el Jortx, tot i els guants. I els peus em queden mig insensibles..... Per sort, pujant et vas escalfant els peus, a mesura que se't refreden els dits! Aquest segon llarg és de l'estil del primer, però amb una fissura més dura abans de la reunió on cal posar-s'hi bé!

Almenys la segona reunió està en un clot on hi h un microclima una mica més agradable, i ens hi estem una estona a refer-nos! Tiro cap amunt per un llarg que és una meravella, un tip de gaudir sense patir, tot i que aquí els parabolts estan lluny, a les fissures els aliens entren molt bé. 

El darrer llarg comença amb un petit flanqueig a l'esquerra, per continuar cap amunt, travessant un parell de desploms. El primer (a sota) és el més difícil, tot i que les preses de mans són força bones. El segon és més senzill, i es passa molt millor pujant cap a la dreta fins que pots agafar una bona sabina!

Llàstima que aquí l'aire torna a circular....

Arribem contents a dalt, amb una bona perspectiva del Pirineu nevat (a sota, el Cadí) i moltes ganes d'escalfar-nos. Així que decidim que per avui ja n'hi ha prou, i que ja hi tornarem un altre dia!! A més, estem contents per la via, molt bona i distreta, malgrat el fred.

Després, tot fent la cervesa a Vilanova veiem que el dia s'ennuvola..., i ens felicitem de la decisió presa!

Cambre d'Ase, des d'Eina

Aquest dimarts he pogut fer una escapada ràpida cap a l'Alta Cerdanya, i he anat a veure com estava de neu. Tot i que en general ha fet molt bon dia, a la barrera de més al nord hi havia un bon marrón enganxat als cims de les muntanyes. No semblava gaire bon dia per anar cap al Pimorent, el Carlit o cap a la serra de Madres (a sobre), on hi va continuar nevant més o menys durant tot el dia.

Des de l'estació d'esquí d'Eina, tenim un miler de metres de desnivell fins a la carena, així que seria un cim molt ràpid si no fos per la carena que cal recórrer després per arribar fins a la creu del cim.

La pujada la vaig fer per la coma, convertida en pista d'esquí, i que permet de pujar força còmodament.

Ara mateix de neu no en manca, sobretot a les parts mitjanes de la muntanya. A dalt la carena, en canvi, ens trobem un paisatge completament diferent: una carena ben pelada, però amb neu a banda i banda que permet la progressió.

Abans d'arribar a dalt, em miro l'espectacle que sempre és el circ nord d'aquesta muntanya. Com ens atrau el seu magnetisme, com ens fa somniar i com costa després atrevir-s'hi de debò....

Recorro la carena cap al cim principal, estones sense neu i estones amb neu molt fonda. Quan arribo al coll de la canal central sembla que no està per baixar-hi, així que em resigno a tornar pel mateix lloc de la pujada!

De bon matí bufava un aire gèlid que feia patir per més amunt, però just arribat al tram més fi de la cresta, l'aire s'ha encalmat i el dia és magnífic.

Una foto al cim, quatre avellanes tot gaudint de l'entorn, i giro cua.

La sorpresa la trobo al cim de la canal de Vermicelle, en surten uns esquiadors amb ganes de baixar-la, també. Parlem una estona sobre el seu estat, i finalment veig que s'ho repensen. Finalment baixarem plegats.

La baixada, encara que sembli mentida, és una meravella. Baixo pel costat sud de la carena amb una barreja de neu ventada i neu més endurida fins arribar a l'alçada de la coma de Roques Blanques. Em trec els esquís per travessar-la i arribo a les pistes per neu més fonda. 

Després ja només em cal baixar per la coma i arribar ben aviat al cotxe, amb una bona sensació d'haver aprofitat el dia!

Un recorregut que podeu veure a sota i al wikiloc.

La Vinya, escalada esportiva a la serra de Queralt

Al peu de la serra de Queralt, en una roca triangular situada damunt de la carretera que porta cap a Sant Llorenç de Morunys, hi van equipar fa uns anys 10 vies d'esportiva de les que no se n'ha fet massa publicitat. 

La roca és molt propera a Berga, i en mitja hora escassa hi pots arribar caminant des del centre de la ciutat. Acostant-hi amb el cotxe, es redueixen a una curta i intensa pujada d'uns 10 minuts. 

A sobre he deixat un esquema amb el grau aproximat de les vies, però aquí hi trobareu una valoració lleugerament diferent.

La roca és la característica del vessant sud de la serra de Queralt, un conglomerat calcari amb forats i còdols  petits, molt compacte i adherent a les plaques, però trencat a les fissures. La verticalitat de la paret és el que determina el grau.

Totes les vies estan cosides a parabolts i la tranquil·litat sol estar garantida. Bon lloc pels matins d'hivern o per a les tardes d'estiu no excessivament caloroses.

Aquestes darreres tardes d'hivern en que no feia massa fred, també s'hi podia escalar força bé!!

L'accés més curt és des de la pista que porta a la casa enrunada de la Vinya des de la carretera de Sant Llorenç de Morunys, BV-4241, però també s'hi arriba còmodament pel camí del serrat de Fullaracs, sortint des de Fumanya (el camí més marcat i planer que es veu a sota).