
Després de veure que l'accés per sota és gairebé impossible per la densitat de la vegetació i la gran destrossa que caldria fer per obrir un camí, vaig preferir deixar el peu de la paret en el seu estat natural i treballar-la des de dalt. El fàcil accés en cotxe i el meu estat físic també ho aconsellava.
Aquest diumenge al matí, amb l'ajuda del Toni, vam acabar d'esporgar algun boix i alguna savina, arrencar algunes argelagues i fer la primera ascensió des de sota. Aquí teniu la ressenya i el mapa d'accés.


L'accés és senzill, des de la carretera de Berga als Rasos de Peguera cal agafar la pista asfaltada que surt des d'Espinalvet, just després del restaurant els Roures, i no deixar-la fins al final de recorregut: el santuari de Corbera. D'allà cal baixar al pla de Corbera i, des del seu extrem oest, unes marques de pintura vermella et porten al final de la via.
Una instal·lació amb un espit i un pont de roca, reforçable si cal amb friends, tascons, i bagues, permet arribar al peu de via amb un rappel de 50 m.


Des de la reunió inferior cal pujar directament amunt per la placa evident (a sobre) durant uns 30 m, on cal desviar-se a l'esquerra (bagues en savines), i fer un curt flanqueig per enllaçar amb la placa final (a sota). Uns 55 m en total. Al capdamunt de la via es pot muntar una reunió amb friends i tascons o anar a buscar la instal·lació de rappel.
També es pot pujar recte cap al punt d'inici del rappel, però no té el mateix interès i la roca està més trencada.
El lloc és realment agradable i bonic i mereix la visita encara que no s'escali, ja m'ho direu. I com mana la tradició, els primers repetidors tenen la cervesa pagada !
