Em sembla que és una cosa que no li passa a tothom, però de tant en tant, potser fins i tot força sovint, em venen moltes ganes de marxar tot sol i fer alguna ruta atractiva i, si pot ser, relativament dura. Normalment cal que l'itinerari sigui per llocs poc coneguts, potencialment bonics, i amb un bon desnivell.
Això em va bé per esbargir-me, per fer la meva i afavorir que el ritme constant i monòton d'una passa rera l'altra ajudi a la reflexió. El darrer cop que ho vaig fer, va ser a la Marmolada, no fa gaire.
Aquest cap de setmana hi he tornat. L'objectiu era conèixer millor el vessant sud del Carlit, aquest país poc conegut que tenim damunt d'Urr, les carenes dels pics de Coll Roig, la vall d'Angostrina.
Vaig sortir de les Escaldes, entre Angostrina i Dorres i, seguint un tram del camí que fa la volta al Carlit em vaig anar enfilant per corriols mig esborrats buscant la carena dels pics de Coll Roig.
Vaig sortir de les Escaldes, entre Angostrina i Dorres i, seguint un tram del camí que fa la volta al Carlit em vaig anar enfilant per corriols mig esborrats buscant la carena dels pics de Coll Roig.
No vaig saber trobar referències d'algun itinerari que passes per aquí, així que vaig improvisar una mica. Després d'un primer tram de camí força bonic, una pista ajuda a endinsar-se ràpidament als pelats vessants sud de Coll Roig. Allà, la intuició i alguna fita, ajuden a anar pujant cap a la carena.
Perquè una gran part del camí es fa per les carenes dels pics de Coll Roig. Primer pujant al pic Occidental (a sota), per seguir després cap a l'Oriental, el Solana Carnicera i el Carlit.
Arribat a la carena, la ruta ja no té pèrdua, es tracta d'anar fent. Però anar fent amb molt de compte, que hi ha algun tram on cal vigilar i procurar de no distreure's gaudint del paisatge. Sense ser massa difícil.
A sobre podem veure la carena dels pics de Coll Roig, amb la punta del Carlit que treu el cap darrera de tot.
El darrer cim de la carena és el pic de la Solana Carnicera (a neu a saber de què li ve aquest nom!). Davant, s'aixeca la pica del Carlit, i només alguns senzills passos de grimpada separen del cim. És curiós, després de tants anys de no anar-hi, hi he pujat dos cops en una setmana....
També és curiós que havent estat completament sol durant tota la pujada, hi hagués la gernació que hi havia dalt del cim. En el fons és millor així, si tothom està als mateixos llocs, ens queda tota la resta!!
Per tornar vaig optar per baixar cap a les Bulloses, i mentre caminava pensava que no se'm fa gens estrany que la gent pugi al Carlit per aquest costat. Ja no recordava com són de bonics els estanys que el camí voreja.
Des les Bulloses, cal seguir per la vall del riu d'Angostrina, que s'endinsa deixant enrere les pistes d'esquí de Font Romeu, amb un camí que passa d'una banda a l'altra del riu d'una manera força capritxosa, fins a Sant Martí d'Envalls. Allà la pista retorna al camí inicial, i a les Escaldes.
Mirant el mapa de sota ja es veu que la ruta és llarga, 32 kms i uns 2.000 m de desnivell segons el gps, que vaig fer en 9 hores efectives i molt ben aprofitades. Però em sembla que també s'endevina interessant. Al wikiloc hi he deixat el track.
Un bon recorregut que em serveix de despedida per uns dies de les muntanyes catalanes, però és que en aquest món, n'hi ha tantes de muntanyes.....
