![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXrqxP0GEDNEHV6OJzCYhAbLc-cVuzkUWgaFu45oEk-MDgoG66-QKnxI_AE9Kwi0enqbEy4eSCvGkBu5UOZdJ4tzgN-6-oGWyM-1eLnyOPXBJLOpB37IDoHF9ZrhPu1TPRpKrO/s320/Alps-07+219-2.jpg)
Tal i com comentava en el darrer post, vaig marxar tres setmanes als Alps amb uns objectius molt concrets, pels quals m'havia preparat a consciència. No n'he aconseguit cap dels tres, per tant caldrà tornar-hi amb millors condicions...
La primera setmana ens vam instal·lar a la bonica Auronzo (
a sobre), amb en
Mohawk i l'
Ozzy, prop de les Tre Cime que es poden veure al fons, I la pluja ens va fer una rebuda diguem que espectacular !
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhryTg8XVoc4p0GZv99IKlSN1e_2lYo_eUFCtlnPQK3FdcDtg01f7yboILK4ja7-FJsdalAL73W3WIi65CuQixWUQFORks5HWpRlvJj0EoN2TAYWx8Hosu9AtzM0m6zsSkTwbN7/s320/Alps-07+057-2.jpg)
La Comici de la Cima Grande (
a sobre) s'havia convertit en el torrent de desguàs de la cara nord, i ja la vam abandonar d'inici. I amb el Mohawk amb problemes d'esquena, amb l'Ozzy ens en vam anar a pujar al Monte Paterno (
a sota) per la ferrata De Luca Innerkofler baixant per la cresta del Bodenknoten.
Una sortida tan interessant com espectacular i poc complicada que ens va deixar molt bon gust de boca.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihGdGK6MClme8eMzOTmGzni6kUBk2MksQjYg5ZQKqphLBtrGGEFkGt0TGTzFA_fnGtDLsk3Etw6peNq0MrX_3yrEhldSbASxn_yvWDrYzZmDqAuhbLHrlkns6BRtjYuIPYcedS/s320/Alps-07+050-2.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZkuSxV0ZNfES8x9qWnaOedsfBFKcM0QDSuZd6G3tc2cZaqKAi1JonWU6F_B8wWOhnAftHQpTTrvMKBgMNr2ECopnx6woErte_skoSq8NMy1SdRapfqAAoPt8fLUf2xUbrG5V9/s320/Alps-07+154-2.jpg)
Després d'un altre dia de pluja, les previsions auguraven bon temps pel darrer dia d'estada a la vall. I realment va fer molt bon dia, i a primera hora ens vam encaminar cap a l'spigolo Giallo de la Cima Piccola. Però el que no ens havíen explicat va ser que cauria una forta nevada i que baixarien les temperatures. El cotxe marcava -1ºC i amb el fort vent, l'escalada era gairebé impossible.
A sobre podem veure com estaven les roques del camí quan intentàvem arribar a peu de via.
Així que vam dedicar el dia a fer esportiva, tot i el fred que hi feia i els ruixats que ens anàven saludant. De fet, el darrer ruixat de neu no ens va deixar arribar a les Cinque Torri.
A sota podem veure com pateixen els "lolos" als 6b de les Dolomites....
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivkWKf08nNB8C08xul_YibppD2uZBLxZVYoOllfL41lSGdpI66WeZrRSMzDirz3TXCiaNvSQA8OJmnTutb2_ITTVSBT9l0cJwei-Xwhj1qP1uaNj3Y2QXvLH-yZFedjUQnleZA/s320/Alps-07+178-2.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgly6R_V-FKVcPf-mv3DpY-o-aN8joXkFMUzwpHE6rlx6T1mAxmx_-SzG9e4mqp6VipHfnUThUjdjQ0orbT2ZDXtAz4hRwMBYk90A3q9BUwq8CiKifzT7niibm9UO-p_E78VPgL/s320/Alps-07+433-2.jpg)
La segona setmana estava instal·lat a la vall d'Aosta amb la intenció, entre altres, de pujar amb el Pep a l'Aiguille Noire du Peuterey per l'aresta sud. Una via llarga i complexa on hi preveiem un bivac.
El mal temps va continuar, i les pluges, a baix, i les nevades, a dalt, també. L'estat de l'agulla (
a sobre) ens va convidar a desistir.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7awGz71HiIhzu_OUg608tv4lCVNuA3h0tWcJIL-3pmid_4PdPVwUvDWNb5-86LIzjBnpI9hirj1N976CCgffcD-g74cmHfoU5US_umuo2IoKw-MCvXelcRvDChPVWHdO_p1aF/s320/Alps-07+389.jpg)
Però com diu el lema d'aquest rellotge de sol de la Valseveranche (recorda't de viure) no ens vam deprimir i vam buscar un objectiu bonic, interessant i sense neu. Així que vam poder escalar la via Malvassora (500 m, IV+) del Becco Meridionale de la Tribolazione (
a sota, la via recorre l'esperó del mig de la paret sud). Una via genial de gneiss, amb un desnivell de més de 1.000 m des del cotxe fins al peu, garantia de tranquilitat.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJmsBLOzhDR1J4lSqfICIjvk6pRv_w7LYU7jFAU2RIZSU_3Fy0U8Xs-UXnwsmxWrs4kUGMv3OvuIfy8hNdkfbmKFWPKwLKw0QDGj3lyEfaELVJgLIQrf_k1aHRJpawkDTNzj-4/s320/Alps-07+442-2.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk3BJDnj06sF8J3RHWFAwdwjM-_xC9_JXpmHZRCS6bEvuAEnu653jpfTnA-Pbltetpka9QbQkuwKk47GVzqzx7a3RjC-LFYUIG8qhZ4NDOQIt-sG3ELecFtzOhMCVRqYsUZoh9/s320/Alps-07+678-2.jpg)
La tercera setmana ha tingut un caire més familiar, instal·lat amb els meus fills a Bormio, a la capçalera de la Valtellina, però sense objectius concrets més enllà de conèixer la zona i fer unes quantes caminades.
Una setmana de temps collonut i temperatures altes, i una matinada vaig poder escapar-me sol per pujar al Gran Zebrú (
a sobre), un cim amb una cara nord mítica gràcies al Kurt Diemberger i a la famosa merenga que l'encapçalava quan ell hi va pujar.
Ara pràcticament desapareguda.