Diumenge vam anar una bona colla a aquesta coneguda cresta del Montseny que, després de la lleugera nevada de dissabte a la tarda estava en condicions més fredes del compte. De fet, sortint de Sant Marçal, ja vam començar a trepitjar neu i el fred apretava.
En canvi, als vessants solells com en el del Matagalls (a sota), la lluminositat del sol i l'absència de neu oferia un bonic contrast amb la foscor de la fageda.
Arribats a la cresta, ens posem el casc per prudència i per protegir-nos una mica de l'aire gèlid que no para. El recorregut no és complicat, però la neu damunt de la roca fa que haguem d'anar més en compte del què caldria.
Això si, l'aire és net i el dia molt clar. Cap al nord s'albira fins el Cap de Creus i el Canigó, i darrera Vic apareixen les muntanyes berguedanes (a sobre, de dreta a esquerra: Ensija, Pedraforca, Cadí, Moixeró, la Tosa....).
I si seguim amb la mirada la serralada Prelitoral, veiem ben alineats el Pla de la Calma, Sant Llorenç i Montserrat.
Tot i el fred, a mesura que el sol va escalfant la neu va deixant la carena cada cop més neta, i els darrers ressalts abans del cim estan pràcticament nets.
Al cim, una parada per dinar, i tornem tranquil·lament seguint el GR que travessa la fageda i ens porta altra cop a Sant Marçal.
Una volta, curta però interessant, que podeu trobar detallada al Wikiloc.
