26 de jul. 2021

Piz Bernina per la Biancograt

Penúltima setmana de juliol, el temps és estable i les condicions estan millorant ràpidament als Alps. Amb el Pep i l'Albert marxem cap a Suïssa amb un objectiu, el Piz Bernina per la Biancograt.

El viatge en cotxe és llarg, més de 1.200 km, així que el primer dia tirem fins prop de Ginebra, on dormim, i el segon ja acabem d'arribar a Pontresina, un poble turístic proper a Saint Moritz. Allà aparquem i ens preparem per començar a caminar.

Els aparcaments són de pagament (estem a Suïssa) però els preus són assumibles, 9 francs el primer dia i 6 francs els dies successius. Nosaltres en posem 15, després arribarem, una mica tard, però cap sanció!!

Pontresina està situada a prop dels 1.800 m d'alçada, així que sortims des del poble, però des d'una bona cota. Avui anirem al refugi de Tschierva, a 2.583 m, per la vall de Roseg.
Hi ha un parell de camins que hi pugen, nosaltres agafem el de la vora esquerra del riu, per la vora dreta pugen els cotxes de cavalls que porten als turistes fins un hotel peculiar que hi ha a Roseg. Hi ha l'opció d'agafar un cotxe de cavalls i estalviar-se una hora i mitja de caminar..., però cal portar una bona cartera!

El camí puja suau i al cap de 3 hores i mitja arribem al bonic refugi, molt agradable i remodelat de fa poc.
L'endemà ens aixequem aviat, l'esmorzar és a les 3, i a 2/4 de 4 engeguem. D'entrada ens trobem amb una agradable sorpresa, el tram que cal fer de nit fins arribar a la gelera, pel mig de la morrena, és un camí gens perdedor i de molt bon fer.

Allà ens equipem i pugem fins a la Fuorcla Prevliusa, a 3.426 m, el coll entre el Piz Prevlius i el Piz Bernina, on comença l'aresta que porta al cim més alt dels Alps Orientals.
La neu es troba en unes condicions excel·lents, dura i amb una mica de traça. Així que passem la rimaia i enfilem el darrer tram.
Al coll, pleguem piolet i grampons i traiem el material d'escalada. Ara toca un tram de roca prou llarg que ens portarà a la Biancograt.

Escalem en ensamble, sempre amb assegurances intermèdies, i de tant en tant ens retrobem per passar material i continuar.
L'escalada és interessant, però més llarga i més difícil del què imaginàvem, molt IIIº i algun pas de IVº de tant en tant, en general bastant atlètica.

En algun punt ens perdem buscant alguna cornisa que surt a la guia.... Cal seguir sempre el fil, no és fàcil, però és el millor camí.

Superat aquest entrebanc, gaudim d'aquesta aresta i de poder estar fent aquesta bonica i aèria escalada en aquest entorn!
Ja veiem el final, i amb un ràpel curt arribem a la neu on ens tornem a equipar. Aquí pleguem les cordes, això ens permet de pujar cadascú al seu ritme i gaudir d'aquesta meravella d'aresta de neu.
Aquí la neu s'ha estovat una mica, però pugem tranquil·lament seguint la traça marcada. Ben aviat, però, apareix el gel a sota de la neu. Ara cal anar alerta, és un gel negre, dur, on el piolet i els grampons els hi costa d'enganxar-se...
Però l'aresta és meravellosa, i al final el gel desapareix i arribem al final de la Biancograt, al cim del Pizzo Bianco (3.993 m).
Des del Pizzo Bianco, el Piz Bernina es veu encara llunyà, i ens falta travessar una aresta rocosa força plena de neu, d'una dificultat semblant a la de baix. Parem una estona a menjar alguna cosa mentre observem les cordades que ens precedeixen com s'hi barallen.

Llavors tornem a plegar grampons i a treure les cordes i ens hi fiquem. Amb calma i concentració anem avançant, sempre a l'ensamble assegurant la presència d'almenys dues assegurances entre el primer i els de darrera.
Tot i que la neu damunt la roca fa respecte, arribem molt de pressa a una curiosa agulla que hi ha al mig, on s'hi concentren les dificultats màximes de la cresta.
Passem l'agulla, que acaba amb un ràpel i un canvi d'agulla, i enfilem cap al cim principal per roques ja més senzilles.

El dia continua sent molt bo, un temps extraordinari!!
Així que després d'una pila d'hores, finalment arribem al cim, contents però cansats.

Un cim curiós, on no hi ha absolutament res que el distingeixi, ni una fita, ni una creu...

Cap a l'est veiem les muntanyes que travessarem demà, amb el bonic Piz Palü, de 3.899 m. 

I cap als sud ens trobem una altra sorpresa gens agradable, la baixada per la via normal ens obliga a fer tota la cresta fins al cim de la Spedla!! Això no s'ha acabat!
La cresta és entretinguda, però mica a mica arribem a la Spedla i comencem la baixada per l'esperó. Una baixada on es combinen els trams de roca amb els trams de neu estovada, i ben aeris...
Després de ràpels, trams de roca i de neu, finalment un darrer ràpel que ens deixa al peu de l'esperó sud, ja podem baixar per la traça incòmoda de neu molt tova, en direcció cap al refugi italià Marco e Rosa (3,597 m), on podrem reposar finalment d'aquest dia tan intens com interessant i bonic!

17 de jul. 2021

Una travessa pel Vercors

A finals de juny vaig marxar tot sol 5 dies cap al Vercors amb la intenció de fer una travessa pel massís. Reconec que hi vaig donar moltes voltes... Primer vaig descartar l'opció d'anar en tenda i fogonet, pel pes. Gaudeixo molt més quan puc caminar amb menys pes, què voleu que us digui!

Però llavors el problema era l'allotjament, que vaig resoldre llogant habitacions als llocs de pas. Al final van ser 4 intenses jornades per aquest racó tan idíl·lic.

Així que vaig sortir de casa en cotxe fins a Clelles, al sud de Grenoble, des d'on surten trens que hi porten força sovint. D'allà, en bus, vaig arribar a Meaudre, al bell mig de la plana nord, on vaig dormir.

El segon dia vaig caminar cap a Autrans i vaig pujar a la carena per un terreny molt forestal.
A la carena aviat era al primer cim, la Signal de Nave.

Un dels trets més espectaculars del massís calcari del Vercors són les cingleres que l'envolten per l'exterior, aquelles cingleres que tantes vegades hem vist des de l'autopista abans d'arribar a Grenoble. Ara hi pensava, després de pujar a la carena, perquè el camí el què fa és anar-les seguint per la vora fent una mena de semi-cercle.
El recorregut és molt agradable i bonic, ara puja, ara baixa, ara dins del bosc, ara a la vora dels cingles... Així vaig pujant els cims de la vora de la cinglera, com el Bec d'Orient o la Buffe.
Així que, de tant en tant, s'obre i et situes una mica mirant cap a la plana francesa, i descobrint l'autopista esmentada.
Aquestes cingleres que defensaven el massís, van fer que s'hi concentressin els resistents francesos. I les planes interiors, eren llocs on els aliats els hi podien fer arribar armes i queviures. Però aquest mateix aïllament els va deixar atrapats allà quan els alemanys se'n van cansar i van decidir eliminar-los, perquè no en van quedar gaires per explicar-ho...

A la imatge de sota es veu molt bé la forma de sinclinals penjats que tenen les valls, com aquesta de la Sure.
De baixada cap a Engins, es nota encara més la naturalesa calcària del massís, quan travessem una interessant plana de lapiaz.

I al fons ja endevino el nucli de Saint Nizier, on dormiré avui després d'una contundent darrera pujada des d'Engins!
El tercer dia surto de Saint Nizier i pujo  la Moucherotte, el cim que domina el poble pel vessant oest, i Grenoble pel vesant est. Impressiona la gran ciutat tan a prop sota la cinglera!
Avui el temps ha millorat molt, fa un dia bonic, net i no gaire càlid, i el camí promet ser molt agradable.
I és que a mitja baixada, el camí es transforma en un recorregut planer i en balconada des d'on es va gaudint sempre d'una molt bona perspectiva de tota la plana de Lans-en-Vercors i Villard de Lans.
Un camí que finalment acaba a l'entrada de Corrençon-en-Vercors, el darrer poble de la plana, seguint una zona de bosc que fa que la calor del migdia no sigui tan emprenyadora.

Per travessar l'altiplà, els Hauts Plateaux, el quart dia vaig sortir del darrer nucli habitat i vaig arribar al primer de l'altre costat que tingués allotjament. L'Altiplà és una immensa reserva natural sense gaire res, fins i tot amb pocs punts d'aigua, que la majoria fan en un parell de dies dormint en tenda.

Jo la vaig fer d'una tirada que al final va sortir de 51 kms, però tot és qüestió de mentalitzar-se i aixecar-se ben aviat!!

Així que, ben d'hora, ben d'hora, em vaig endinsar a l'Altiplà.
Un Altiplà salvatge, travessant boscos que fa segles que no s'exploten, i espais oberts on hi pasturen alguns ramats. Ramats protegits, que això és ple de llops i quan poden, alguna ovella fan baixar!

Tot i que reconec que a mi, el que em fa por, són els mastins protectors dels ramats, més que els llops...
Travessant l'Altiplà trobes també alguna cabana més o menys rònega, que permet passar-hi la nit, com la cabana de Carrette, on encara hi havia un parell de noies que s'acabaven d'aixecar.

Després, el camí enfila en direcció al Grand Veymont, el cim més alt del Vercors, que acabaré voltant per sota.
Aquest cim serveix de referència mentre vas travessant l'Altiplà, a mesura que te'n vas allunyant, saps que t'estàs acostant al seu final. 

I bans de passar pel coll de Pison, on s'acaba l'Altiplà, passem per una altra cabana, la de Pré Peyret, també en prou bon estat.
Després del coll de Pison, travessem la plana del Rei i s'acaba de cop l'Altiplà i el camí fantàstic, és a la vora del circ d'Archiane. Ara el camí s'enfonsa dins d'aquest circ espectacular. Primer per una mena de tartera, i després per un aeri flanqueig que acaba en una llarga baixada fins el nucli d'Archiane.

Però per acabar la jornada encara he de pujar fins al poblet de Bénevise on hi ha gite rural fantàstic. Com a final d'etapa vaig poder tastar la millor cervesa del recorregut i un sopar a l'alçada de la cervesa!!

El darrer dia va ser curt i agradable, que va començar amb una llarga pujada voltant la roca de Combau.
El camí acaba arribant al pas de l'Essaure, on apareix al davant el Mont Aiguille. Una imatge que ja no deixarem en tota la baixada cap a Chichilianne.
I de Chichilianne, només cal seguir algun tram de camí i de carretera per arribar a l'estació de Clelles, on trobo el meu pobre cotxe sa i estalvi, que m'acabarà portant avui mateix a casa!!

Al Wikiloc hi he deixat els 4 tracks dels 4 dies de caminada, per si poden ser útils:

1 - De Meaudre a Saint Nizier per la cresta. 33,6 km. 9h. 1.940 m+
4 - De Benevise a Clelles. 18,5 km. 3h30'. 650 m+