Aquest dissabte, volíem fer una escalada ràpida per ser a l'hora de dinar a casa, i el Gran diedre va ser una bona opció. El José Manuel no l'havia escalat mai, i jo infinites vegades, però és una via que no em fa gens de mandra de repetir.
Sortíem de cotxe a 2/4 de 8 del matí, d'un aparcament amb pocs cotxes, i ben aviat som al peu de la via original. allà fem els quatre llargs del sòcol, fàcils i evidants que ens deixen a la cornisa.
Fa un bon dia, però fred, i el vent bufa a batzegades prou fortes com per pensar si estem fent bé d'estar aquí... Així que decidim mantenir-nos abrigats però sense deixar d'escalar, en el fons estem en una via on la retirada és molt senzilla...
Mentre pujo no puc evitar els records, i com de satisfets estàvem la primera vegada que hi vam pujar, estrenant uns peus de gat que encara no sabíem massa com anaven...
Ara la via te uns bons parabolts a les reunions, i la mentalitat és ben diferent: pugem sabent que la via és fàcil, que amb el material que portem no tindrem problemes, i busquem només el gaudi pur de la verticalitat!
El llarg difícil, però, continua sent difícil. Però només això, i ben aviat som a la Pany.
Enllaço el darrer llarg del diedre amb el flanqueig, i ja ens trobem en terreny senzill. Ara el fred ja no mossega, i el vent ha afluixat.
Ens desencordem i acabem d'arribar al collet de la Cova. Ja només queda la desgrimpada cap a la bretxa del Gat, la malmesa tartera i la cervesa hidratant al refugi!
Ha anat molt bé, a les 2 ja tornem a estar a Berga....., una bona matinal!!
