25 de maig 2022

Ferrata genial a la Roca Narieda

A la cara oest de la Roca Narieda, hi ha una via ferrada que vaig trobar molt distreta i divertida. Hi hem anat un d'aquests dies calorosos de maig però el sol no ens ha tocat fins arribar a dalt, així que la recomano molt.

No vull entrar a valorar si és bo o dolent obrir aquests tipus d'itineraris plens de ferralla, m'agraden molt més les originals de les Dolomites, que segueixen recorreguts lògics i tenen menys ferros, però reconec que amb les d'aquí, també m'ho passo prou bé.

Per arribar-hi podeu deixar el vehicle a la carretera secundària que va de Fígols al pont d'Espia, hi ha un camí senyalitzat que hi porta directament. A sota teniu l'esquema de la via.
Seguint el camí, després d'un tram descendent, topem amb una bauma i un rètol amb tota la informació. 

Nosaltres vam entrar per la dreta, en comptes de pujar per l'escala de l'esquerra. I ens vam trobar amb un flanqueig en fred, d'aquells que t'escalfen de cop.
Després la via recupera una certa normalitat, graons i flanquejos amb alguns desploms, que porten a un primer pont tibetà.
Anem agafant alçada fins trobar un segon pont, de graons, després de caminar una estona. Un pont segur i distret que ens porta a l'altre costat del barranc.
Després del pont arriba un llarg traçat molt vertical, on agafem alçada de veritat, fins arribar a un altre camí.
El camí porta a un altre pont, que si no ens agrada ens el podem estalviar, és una instal·lació molt gratuïta, ja que es passa caminant per la vora si cal.

Llavors arribem a una escala muntada en forma de tirabuixó que supera, de manera espectacular, una gran bauma.
Després, un altre tram llarg i vertical porta al flanqueig més aeri  de tota la pujada. Un flanqueig que acaba en una plataforma de fusta.
Aquesta plataforma de fusta, està pensada igual que els trams de camí, perquè els més ràpids puguin avançar als més lents i així el gaudi sigui igual per a tothom, sense haver de fer llargues esperes. Però el rètol ens va sorprendre..., i és que això de prohibit saltar....
Finalment arriba tot el tram superior, més llarg del què sembla, però també força monòton. Encadena trams verticals, desploms i algun flanqueig i una altra plataforma de fusta.

Un darrer tram vertical ens deixa al cim de la via. Des d'aquí cal seguir l'evident camí que marxa a la dreta i que passa per una carena en pujada suau, per baixar després a trobar el camí inicial.

En resum, una bonica i espectacular ferrada que diuen que és la més llarga de la península i que a nosaltres ens va agradar molt.

12 de maig 2022

Via Bages, Malanyeu, paret del Devessó

Aquesta setmana, en Joan Baraldés ens va sorprendre amb la publicació d'aquesta darrera via oberta a Malanyeu, al pany de la dreta molt a prop de les Taules de la Llei. I precisament ahir havíem quedat per escalar amb el Pep, així que com l'ocasió fa el lladre, vam anar a veure què tal.

Tal i com vam trobar la via, i exceptuant les pujades dels aperturistes, diria que ens podem apuntar la primera repetició forània!!

La ressenya de dalt l'he extret del seu blog, tot i que encara no l'havia vist (només anàvem amb la ressenya d'Instagram) i no sabíem que calien 17 cintes.... Afortunadament, com que al Joan ja el conec, en vam agafar 18!! I per sort, l'estrep, que després el vam trobar imprescindible.
El començament de la via és evident, i des de sota es veuen els parabolts nous i lluents. Però per arribar-hi cal fer els primers metres de la via Aigua de Lluna. 

Després ja només és qüestió d'anar-los seguint. Nosaltres vam fer el primer tram en lliure (V, més o menys), i després combinàvem l'A0 amb sortides en lliure ja que els parabolts estan a prop però cal escalar entremig. Un primer llarg interessant i prou intens.
El segon el vam fer per parts, perquè el Pep va començar però va trobar que els passos d'artificial eren massa llargs per ell, així que hi vaig tornar jo que tinc un petit avantatge en cm que ens va permetre pujar.

Aquest llarg comença amb un tram en lliure de V i continua en artificial equipat. També és prou intens, amb el problema que la roca és menys adherent i els peus són tirant a molt dolents. Tenint en compte la gran distància que hi ha entre les xapes, sense l'estrep no sé si hauríem pujat, i tot i això cal estirar-se de valent.
Al final, una sortida divertida en lliure i una mata, ens porten fins la reunió.

El tram següent, 10 metres de vegetació, potser caldria netejar-lo una mica...

Després engeguem el tercer llarg, una tirada que ens va agradar molt tot i estar encara molt bruta. Una bona escombrada als dos llargs superiors potser estaria bé... En tot cas, un bon llarg que vam fer bé en lliure gràcies a les bones mans que hi ha.
El darrer llarg, en teoria més senzill que en l'anterior, és de roca més arrodonida i amb un pas estrany. D'aquells que no saps com passar i quan trobes la manera passes bé en lliure... 

Aquí vam saltar-nos la reunió i fer-la dalt de tot, al camí. Llavors surten 40 metres de tirada.

En resum, una via que ens va agradar molt i que, tan aviat com estigui una mica més neta, segur que repetim!!