29 de nov. 2022

Mangart, via normal

Avui (12/09) anem al Mangart (2.679 m) és la tercera muntanya més alta d'Eslovènia, una bonica muntanya calcària situada a la frontera amb Itàlia. Per arribar-hi seguim una carretera que ens deixarà a uns 700 metres de desnivell del cim, previ peatge de 10€. Un peatge que no evita el caos a les zones d'aparcament, així que us recomano d'anar-hi aviat i pensar que, a la baixada, el lloc s'haurà convertit en un caos.

Després de recórrer un tram de carretera, enfilem el camí cap al coll. Allà hi ha diverses possibilitats, la via ferrata eslovena (segueix la diagonal clara de la foto de sota), o la via ferrata italiana, que va pel costat oposat. Però avui el fred és intens i ens decantem per pujar per la via normal.
Pujant cap al coll trobem una curiosa formació calcària, creuada de nòduls de sílex, que provoca un efecte òptic molt líquid.

A partir del coll, el camí té molts trams equipats, però de baixa dificultat, amb cadenes que t'ajuden a passar alguns ressalts entre cornises i canals.
A mesura que guanyem alçada, també anem guanyant perspectiva. Cap al nord la plana de la Caríntia austríaca i, cap al sud, les muntanyes eslovens dels Alps Julians.
El darrer tram abans d'arribar al cim és més senzill, i ben aviat hi som, en un dia on el vent fa que els núvols ens tapin i ens destapin a voluntat.
A ponent destaca el grup del Montasio i, a l'est, petit, apareix el Tríglav i la complexitat de les muntanyes eslovenes.
La baixada la fem pel mateix camí, i ben aviat tornem a ser al cotxe, on ens trobem un bonic caos de vehicles, motos i bicicletes, que aconseguim esquivar per tornar cap a Tarvisio!

A sota deixo el mapa del recorregut, que també trobareu al Wikiloc!