Darrerament em costa sortir perquè estic més enfeinat del compte, però aquest diumenge ens hem escapat amb el Pep a la roca Narieda. Feia temps que em mirava la combinació de dues vies del Millet i l'esquema que en va fer el Xavi Grané (a sota) aprofitant la seva mateixa ressenya de la Gran Manitú.
Quan arribem al peu de la paret està regalimant aigua per tot arreu, però fa bon dia i pensem que ja s'eixugarà. Potser és per això, però la temperatura és ideal i estarem sols a la paret.
Mentre pugem, mica a mica la paret va perdent aigua, però el primer llarg de la Gran Manitú, per on comença la via, encara no se n'ha assabentat i continua fent les feines de torrentera! Sort que és senzill i el Pep ho va trampejant prou bé.
El segon segueix uns passos la canal, i després marxa descaradament cap a l'esquerra, a buscar un magnífic esperó, molt compacte i molt equipat. De fet, tret del primer llarg, les poques assegurances que portem només serviran per posar pes al baudrier....
Aquest segon llarg ja té un pas una mica picant i ens ensenya qui serà el tarannà de la via...., entre parabolts i ponts de roca.
Un tercer llarg molt bonic, més senzill que el segon, porta a un quart que fa d'enllaç amb la gran placa del centre de la paret.
Aquí la via va per la vora de l'esquerra. És un llarg semblant al de les vies que també la creuen, adherència pura. Al principi costa, i mica a mica t'hi vas adaptant i es deixa fer més o menys bé, tot i que de tant en tant, hi ha algun passet on cal anar bé de nervis.
El sisè llarg, encara dins de la placa, és el que vaig trobar més difícil, sobretot quan la via prescindeix de la verticalitat i comença a marxar de flanqueig.
La roca es va tombant però també va perdent les micropreses que permetien pujar amb una certa confiança.
El Pep va pujar força més còmode gràcies a uns gats supertècnics de última generació (uns Kamet), que em sembla que ja només fabriquen per a ell!!
El darrer llarg de la Per Tutatis (a sobre), enllaça amb una altre via que ve de l'esquerra i et deixa a una feixa des d'on pots escapar-te fàcilment cap al camí de baixada.
Amb un flanqueig caminant cap a la dreta, després de la reunió de la Gran Manitú, trobarem la primera reunió de la via Regular. Una via que suposo que porta aquest nom per la gran regularitat de les seves quatre tirades.
Les tres primers són força senzilles, mai pugen més del IV+ i costa saber quina és quina de tant igual com són (a sota, primer dels quatre llargs). Són llargs distrets però potser un pèl sobre equipats pel meu gust.
En canvi el darrer, el que porta fins sota mateix del cim, és molt més interessant i aquí el Vº ja senyoreja una mica, tant a la placa com al tram final més vertical.
I aprofitant que la via acaba allà mateix, que menys que fer-nos una bona foto de cim abans de baixar a hidratar-nos al Tahussà!!
