Ahir a la tarda, finalment vam ser tres els que ens vam trobar a Montserrat per celebrar-ne la diada... Però per evitar les multituds del Monestir, vam preferir anar cap a l'altre extrem. Com que decidir què fer entre tres és difícil, allà mateix vam agafar la guia del Picazo i ens vam decidir per aquesta barreja de vies de la Portella Gran que en diuen Senda dels àngels.
Ja a casa, he vist que a Onaclimb hi havia una ressenya prou bona que he deixat a sobre. La veritat és que ens va sorprendre que estés reequipada, no ho sabíem però aquestes sorpreses sempre són agradables...
Ja a casa, he vist que a Onaclimb hi havia una ressenya prou bona que he deixat a sobre. La veritat és que ens va sorprendre que estés reequipada, no ho sabíem però aquestes sorpreses sempre són agradables...
La via comença al mateix camí del refugi, just abans de la pujada a la Portella. El primer pas és complexe, i sort en vaig tenir d'un arbre que t'ajuda a arribar al primer parabolt. Compte, però, que l'escorça patina una mica...
Tot el primer llarg és molt vertical, i tant el Toni com jo vam pujar en A0, fent en lliure només els trams obligats.
Tot el primer llarg és molt vertical, i tant el Toni com jo vam pujar en A0, fent en lliure només els trams obligats.
Però el Jortx ja és tota una altra cosa, l'avinyonenc va fer tot el llarg en lliure i amb una tranquil·litat esgarrifosa, fins i tot el tram del sostre (a sobre), tot i que amb el vent que va bufar contínuament durant tota l'escalada, costava de concentrar-se.
Des d'aquesta via es té una molt bona vista de la Portella Petita, on fa pocs dies vam fer-hi la GAM. Tot i l'aire que passava, la tarda va ser magnífica i la calma absoluta
Des d'aquesta via es té una molt bona vista de la Portella Petita, on fa pocs dies vam fer-hi la GAM. Tot i l'aire que passava, la tarda va ser magnífica i la calma absoluta
El segon llarg és curtet, comença amb un pas balmat i continua per un petit mur fins a la cornisa principal, on cal anar caminant cap a la dreta fins trobar la reunió, en una mena de cova de lladres...
Els llargs més interessants són el tercer i el quart. De la cova se surt a buscar l'esperó (a sobre) i cal anar pujant en diagonal a la dreta fins un mur compacte (V+) i molt bonic. Potser el fet d'anar amb la corda per dalt va fer que el trobés especialment agradable...
El darrer llarg puja per un mur curt i vertical de grans còdols (a sota), que et deixa al cim ple de bones sensacions.
El darrer llarg puja per un mur curt i vertical de grans còdols (a sota), que et deixa al cim ple de bones sensacions.
Il·luminats pels darrers raigs de sol de la tarda, rapelem pel costat oposat d'on bufa el vent i, finalment, tenim una certa calma per acabar la sortida.