El Gross Grünhorn (a sobre) és un dels quatre mils dels Alps més baixet, i això a vegades crea una certa confusió i ens pot portar a pensar que és un cim senzill i ràpid de pujar i baixar. El fet que sigui un clàssic d'esquí de muntanya també el fa veure com una muntanya molt assequible, i almenys a l'estiu, res més lluny de la realitat.
A l'Oberland les distàncies són enormes. I les travesses entre refugis, inacabables.
Amb el Pep, l'Albert i el Toni vam fer una ruta de 4 dies. Des de Chamonix vam travessar el Valais fins a Fiesch, on vam deixar el vehicle. Allà un telecabina et deixa a Fiescheralp (27 francs, pujar i baixar), des d'on vam accedir a la gran gelera en un parell d'hores.
L'Aletschgletscher és impressionant i molt gran. Fa uns dos quilòmetres d'amplada i molts més de llarg, i és caòtica. El tram més complex i més esquerdat és l'inicial i cal endevinar el millor camí per passar-lo.
A nosaltres el nas ens va guiar prou bé i aviat estàvem a la zona central més tranquil·la. Però la primera part és com una mar revoltat i ple de grans onades congelades.
Per pujar fins al refugi Konkordia cal sortir a la morrena abans d'arribar sota el refugi, on unes marques de pintura i una bandera suïssa assenyalen el punt on comença el camí equipat que puja els 250 m de desnivell fins al refugi.
I al refugi trobem la primera sorpresa. Molta gent, però els únics que volem anar a pujar demà algun cim som nosaltres. La majoria tornen a Fiescheralp o pugen a Jungfraujoch. Alguns demà els trobarem al refugi del Finsteraarhorn, on hi hauran arribat en dues etapes.
Així que a les 4 del matí som els únic que ens aixequem a esmorzar.
Baixem els 250 m de desnivell fins la morrena, aquest cop per les espectaculars escales metàl·liques, i la seguim fins que trobem la gelera. Anem inicialment en direcció al Grünnhornlücke fins arribar a la gelera que baixa del Grünneghorn.
Ara ja es tracta d'anar pujant per la gelera, sense massa problemes. Un corredor curt amb una rimaia senzilla de passar ens deixa a la carena del Grünegghorn.
Passat el corredor, el pendent se suavitza. La neu és dura i agradable de pujar, i el dia, magnífic. De moment, no ens podem queixar, tot va sobre rodes!
Amb l'impressionant Aletschhorn al darrera, pugem fins trobar la part rocosa de la carena. A partir d'aquí, posar i treure grampons serà l'exercici rutinari del dia.
La cresta és força llarga i, al començament, molt senzilla. Però abans d'arribar al cim del Grünegghorn (3.863 m), un cim intermedi que cal pujar tant a l'anada com a la tornada, hi ha algun pas molt aeri on cal anar més en compte.
Però el tram més difícil serà la baixada cap al coll nevat que ens separa del cim principal, on hi trobarem alguns passos de IIIº.
Després seguim una traça que puja directament per una pala de neu, tant amunt com podem, i amb una darrera grimpada, llarga i descomposta, però poc complicada, arribem dalt del Gross Grünhorn.
El dia continua sent collonut i les vistes sobre tot l'Oberland i bona part del Valais i el Mont Blanc, increïbles!
Però només hem fet la primera part de la jornada, que acabarà sent molt més llarga del què imaginàvem. Així que mengem una mica i tornem enrera.
Desgrimpem, baixem fins a la collada i tornem a pujar el Grünegghorn. Refem la cresta de roca i tornem a la gelera...
La sorpresa la tindrem quan tornem a ser a baix, al camí del Grünhornlücke. Ara hem de pujar a aquesta bretxa per baixar per l'altra banda, cap al refugi del Finsteraarhorn, i el cansament es nota i la pujada es fa llarga.
Arribats al coll, el Finsteraarhorn se'ns aixeca just al davant!
Però ara encara cal baixar fins a la gelera Fiescherfirn, travessar-la per on millor ens sembli, i remuntar els 150 m de desnivell que hi ha des de la morrena fins al refugi. Encara bo que hem sabut trobar el camí!
A sota podem veure la magnitud de la travessa un cop arribats al refugi. El coll de l'esquerra és el Grünhornlücke, i a sota hi ha la baixada fins a la gelera Fiescherfirn.
Tot sota la mirada atenta del Gross Grünhorn, que des d'aquí si que te forma de banya verda!!
