Diumenge al matí vam agafar els esquís amb la Maria i el Pep, per anar a veure com havia anat això de les nevades cap a l'Arieja. Davant del risc d'allaus, optem per un cim clàssic d'inici de temporada, el pic de Pedrons, on el risc és sempre molt baix ja que l'itinerari va sempre per carena.
La travessa del coll de Pimorent espanta una mica, amb grans gruixos de neu a banda i banda de la carretera. Es coneix que aquesta vegada ha nevat de veritat!
Aparquem el cotxe poc abans de l'edifici de la duana francesa i ens sorprenem de no trobar-hi cap traça. No és senzill ser els primers en aquest cim tan transitat...
El dia no és gaire bo, el cel està tapat i amenaça més neu, així que marxem amunt pensant a veure fins on arribarem.
Mentre pugem, veiem que les carenes estan realment pelades (a sobre, pic de la Mina, a sota, pic dels Pedrons), i que a la baixada ens haurem de treure els esquís en algun tram massa pedregós.
Mica a mica el temps es va emprenyant i, quan arribem a l'avant cim, es tapa i comença a nevar lleugerament. Com que el cim en ell mateix en aquest cas importa poc, ja que hi hem pujat moltíssims cops, ens enfilem a l'avant cim i tirem avall per aprofitar una mica la visibilitat que encara hi ha.
La neu està força pesada en alguns llocs, però la major part del descens és sobre una neu boníssima, dura però no gaire, que permet que arribem a baix enmig d'una sensació d'inmens plaer per l'esquiada!!
Una bon ruta repetida tants cops i en condicions tan diferents, com per exemple aquesta del 2008.