Arriba el bon temps i arriba un cap de setmana amb ganes de sortir a caminar. I tot plegat una idea, perquè no anar a conèixer millor la Costa Brava? M'ho miro,i veig que hi ha la possibilitat d'anar prou ran de mar, seguint el GR 92 quan hi passa, i deixant-lo quan s'en va terra endins.
Llavors arriba la pràctica, que sempre és diferent de la teoria. El cotxe de línea de la Sarfa em deixa a mig matí a l'Escala, on agafo direcció sud.
El primer tram és senzill, el camí s'enfila damunt del mar i al nord treu el cap el Canigó, nevat i ventat. El vent serà un company insistent, a estones, pesat, durant tota la travessa.
Després travesso la cala Montgó, i m'allunyo de la vora per pujar a la plana del Montgrí.
Una plana que deixo tan aviat com puc. Un corriol baixa fins a la cala Ferriol, que fa venir ganes de quedar-s'hi. Després travesso el cap del Castell i volto la cala Morisca, molt més agreste.
De tota manera, el lloc més sorprenent de tots és la cala Pedrosa, estreta i encaixada...
A partir d'aquí pujo a l'alt de la Pedrosa, baixo al golfet del Falaguer, i torno a pujar a l'altipla per baixar després cap a l'Estartit. No es pot dir que no es faci desnivell caminant per la costa!!
Avui arribaré fins a la platja de Pals, el massís de Begur, al fons, el deixaré per demà.
Baixo a l'Estartit i, quan s'acaba el passeig, segueixo per la platja. Caminar per la sorra es pot fer pesat, però ara em ve de gust, em relaxa els peus després dels camins pedregosos del Montgrí.
Arribo a la gola del Ter i, sorpresa! El pas està tallat per l'aigua, un fet que em feia patir però confiava en que al final podria passar.... Em descalço i ho intento, però el tall és profund i noto que m'enfonso a la sorra de mala manera... Abans no sigui massa tard, surto i repenso l'estratègia.
En línia recta no falta molt per arribar a la platja de Pals, on hi tinc fonda reservada, però no em queda cap més opció que remuntar el riu fins a Torroella de Montgrí, seguir per la carretera i tornar a baixar després. Tampoc em voldria tornar a trobar encallat, a l'hora que és, a les Basses d'en Coll!
Amb aquesta volta he fet 40 km, però l'endemà em llevo reposat i engrescat, i la sortida de sol a la platja de Pals és magnífica!
Avui el vent ha afluixat unamica, i el Canigó ja es veu més net de núvols.
Per voltar el massís de Begur, el camí va pujant i baixant caps i cales fins a Aiguafreda, llavors engega una forta pujada que et deixa dalt del puig sa Guàrdia, prop del cap de Begur. Geològicament tot aquest tram és molt interessant, amb sediments del Cambrià, de l'inici de l'era primària, ben diferents de les calcàries del Montgrí, de mitjans del secundari.
Després el camí torna prop de mar, fins a la bonica raconada de Fornells, on comença el paisatge granític que ja no em deixarà fins al final.
Volto la cala d'Aiguablava, que avui fa honor al nom, i travesso Aigua-xellida, un tram molt pesat d'urbanització, abans de baixar a Tamariu.
Una altra pujada em deixa al far de Sant Sebastià, torno a baixar fins a Llafranc i Calella de Palafrugell, ple de gent, seguint el camí de ronda.
Als jardins de cap Roig deixo de nou el GR per baixar a cala Vedell, i no abandonar més la linia de la costa. Un tram que es sorprèn, al voltant de la cala Estreta, perquè és molt agradable. Costa entendre que el GR es quedi a dalt...
Quan veig la platja de Castell penso que el camí ja s'acaba, i és que ja només queda travessar sa Fosca per veure Palamós, on m'espera la Sarfa.
Avui han estat 36 km, el que en fa un total de 76 i una mica més de 2.000 metres de desnivell. He deixat el track al Wikiloc.
Una caminada excel·lent, ara em quedarà arribar a Blanes pel sud, i a Portbou pel nord.... Què faríem si no tinguèssim projectes de futur?
