Dies enrere, llegint el blog d'en Joan B, em va cridar l'atenció una de les darreres obertures de Malanyeu: la via Àngel Borràs. Ell l'havia fet i no en parlava malament, així que la vam posar en aquell racó de la memòria on hi posem aquells llocs on un dia o altre volem anar. I una tarda de la setmana passa hi vam fer cap amb el Toni.
Al seu blog hi trobareu una altra ressenya, que potser s'adapta més a la realitat de la via, però he preferit deixar a dalt la ressenya original perquè arriba fins a dalt, que és on penso que han d'arribar les vies, ni que sigui sortint per una altra via.
A part de que el descens més senzill no és rapelant en cap cas, si no seguit l'aresta cap a la dreta i en menys de mitja hora arribes al cotxe.
Aquell dia ens vam oblidar d'una corda i d'una càmera de fotos, però com que la majoria de les tirades són de menys de 30 metres, ens en vam sortir amb una de doblegada.
A part de que el descens més senzill no és rapelant en cap cas, si no seguit l'aresta cap a la dreta i en menys de mitja hora arribes al cotxe.
Aquell dia ens vam oblidar d'una corda i d'una càmera de fotos, però com que la majoria de les tirades són de menys de 30 metres, ens en vam sortir amb una de doblegada.
El peu de via és evident, amb el nom de la via escrit a la paret,i el primer llarg totalment prescindible, un pas de IV, i grimpar fins la reunió.
El segon el vaig encarar en lliure (a sobre) fins que la lògica va fer que m'agafes als parabolts, i així vaig arribar còmodament fins a la reunió en A0. El Toni va fer més o menys el mateix.
El tercer, en canvi, és molt bo. Roca típica de Malanyeu, però molt més vertical de l'habitual, una adherència excel·lent i les assegurances a distàncies més allunyades del que a vegades un voldria. Però el llarg és molt bo.
El quart llarg canta una mica, perquè depassa clarament la tònica de la via, i passem de 20 metres de promig als 50 m. Anant amb dues cordes no passaria res, però amb una de sola ens vam veure obligats a fer una reunió intermèdia. Afortunadament al mig de la placa hi ha un lloc molt bo per fer reunió, aprofitant una savina, una fissura i un parabolt.
Tot i la verticalitat, aquest llarg és clarament més fàcil que l'anterior, sobretot cap al final. Tot i que Malanyeu sempre depara alguna sorpresa....
Finalment sortim per la via dels Senzills, un llarg que ja coneixia i que em va seguir costant molt. L'hi posen V+, aneu i comproveu-ho!!
Una molt bona via, de matins d'hivern o tardes d'estiu. A partir de les 5 o 2/4 de 6 de la tarda ja no hi toca el sol.