Per reprendre el blog, després d'una llarga lesió al tendó d'Aquiles que m'ha tingut 6 mesos fent massa bondat, res millor que una de les millors esquiades que es poden fer en aquesta època a la frontera entre la Cerdanya, el Capcir i l'Arieja.
Els pics de Coll Roig formen una llarga carena que arriba just fins al costat del Carlit. Fa uns anys ja hi vaig fer una bona volta molt recomanable... I pel vessant oest baixa una bonica canal, aspre i solitària, apte només per a esperits rebels. Com el de l'Edunz, del qual he manllevat la primera foto on es veu molt bé el recorregut.
Aquest divendres passat vam sortir amb el Pep de bon matí, pel mig del bosc esclarissat de bedoll i pi negre, a buscar la canal.
Aquest divendres passat vam sortir amb el Pep de bon matí, pel mig del bosc esclarissat de bedoll i pi negre, a buscar la canal.
Ben aviat vam sortir a la part més oberta del bosc. Aquí la neu ja era dura i augurava una bona sortida. Tot i que potser vam pujar una mica massa aviat i després el flanqueig es va fer llarg...
Un cim atractiu, neu bona i un dia collonut, a més, completament sols i cap traça. Què més es pot demanar?
A mesura que pugem el pendent es va accentuant, sobretot quan entrem de ple a la pala final.
Travessem la cornisa i pugem a la carena final, que ens portarà molt ràpidament fins el cim.
Alegria, fotos, felicitat..., quina manera de trencar tants mesos d'exercicis al gimnàs!
Mengem una mica, i ens preparem per encara una baixada de somni. El sol ha estovat lleugerament la neu i es troba en aquell estat de neu primavera que tant ens agrada.
La pala és fantàstica. Només cal anar alerta a baix a flanquejar per anar buscant els millors pendents, i sense adonar-nos ja som al bosc.
Arribats al camí de l'estany de Lanós, ens traiem els esquís i reprenem el camí fins al cotxe, que avui hem pogut deixar gairebé al final de la pista.
A sota us deixo el mapa del recorregut, i al Wikiloc, hi trobareu el track.