El Roda di Vael és un cim imponent del Catinaccio situat a la part sud del massís i just damunt del Passo di Costalunga. La seva paret sud imposa molt respecte, amb diverses vies d'escalada de dificultat. Però per l'aresta nord hi transita una via ferrada de dificultat baixa que permet assolir fàcilment aquest cim tan esquerp.
Del coll, on deixem el cotxe, surt un bonic camí que puja fins al refugi Paolina. A l'estiu hi ha una funivia que permet pujar còmodament fins al refugi, però a l'octubre està tancada i això ens allarga una hora més l'aproximació al coll.
Però el dia és bonic i el camí també, així que no ens fa gens de mandra aquest regal suplementari que ens permet pujar més tranquil·lament.
Passem pel refugi que ara està també tancat, i des d'allà seguim el camí número 552 que marxa planer cap al nord, per sota de les parets del Roda di Vael. Ara el temps ja no és tan bo, i les boires ens tapen i ens destapen el paisatge contínuament.
Arribem a una cruïlla on cal agafar el camí número 549, en franca pujada, que porta fins al Passo del Vajolon, on comença la ferrada.
De tant en tant la boira ens permet veure l'espectacular cim de la Sforcella, just darrera.
Després d'equipar-nos, seguim la carena per on discorre aquesta senzilla ferrada, amb alguns trams equipats i altres que no, envoltats inicialment per una boira una mica emprenyadora.
Per sort, a mesura que pugem la boira es va obrint, i ara ja és un gaudi absolut amb els jocs de llums i ombres que provoca la mateixa boira.
Fins i tot s'obre cap al nord i apareix sencera la majestuosa Sforcella.
El paisatge també s'obre cap al vessant de la vall di Fassa, amb Vigo di Fassa al fons de la vall i el massís de la Marmolada al fons.
I entremig de llums i ombres, però cada vegada amb més llums, arribem al cim. Un cim on la boira ens deixa entreveure el paisatge ara si, ara no...
Des del cim baixem pel costat oposat, seguint un ample camí que en els indrets més verticals està equipat.
De fet, la baixada és força més difícil que la pujada, amb trams verticals on no s'hi val a badar.
Arribem a una mena de bretxa, la Forcella della Rode, on veiem unes fites que tiren avall i que no hem de seguir. Remuntem una canal que ens deixa a l'altra banda de la bretxa. Aquest és el pas més atlètic de la via.
Quan arribem a dalt ens rep la Torre Finestra, un cim amb una curiosa finestra al mig, on hi han posat una creu.
El camí volta la Torre Finestra i a l'altra costat ens apareix la vall salvatge de la Zigolade.
Seguim baixant per un camí que alterna trams molt còmodes amb algun tram equipat, i finalment arribem al refugi Roda di Vael, on s'acaben totes les dificultats.
Del refugi seguim avall per l'ample sender 549 en direcció al refugi Paolina.
Arribem a una cruïlla on deixem el camí del refugi Paolina a la dreta (539) i seguim baixant pel 549 que ens deixarà altra cop al Passo di Costalunga.
Al Wikiloc i al mapa de sota podeu veure tot el recorregut, una volta realment molt recomanable.
