La solana del Cadí és un país poc agraït, o hi fa massa calor, o ja està nevat. A l'estiu preferim les obagues, i a l'hivern fa de mal anar-hi. Així que les tardors seques, com aquesta, és quan cal aprofitar-ho.Buscant racons sense boletaires, el diumenge vam anar a pujar al puig Terrers gairebé sense voler, perquè l'interès estava en voltar per la solana i en els nous camins senyalitzats per la zona. I, sobretot, en veure si trobavem algun bolet per completar els del dia anterior!
Només començar a pujar ens adonem que el dia serà especial, amb la paret nord del Pedraforca (a sobre) o el Catllaràs (a sota) retallant-se en el paisatge.
Entre els arbres castigats pels llamps, la carena s'escapa cap a llevant amb la Tosa d'Alp, el Puigllançada, el Taga,....
Fins i tot tenim una visita ilustre, una aranya a manca d'isards: Eresus nigra o cinnaberinus (a sobre, és molt difícil que els biòlegs es posin d'acord en alguna cosa...). En tot cas trobo que és una aranya ben bonica, en aquest cas un mascle que, segons la wikipèdia, surt a la tardor a buscar femelles (allò que nosaltres fem tot l'any). Jo no l'hi devia agradar gaire, perquè es va escapar molt de pressa.
La tornada cap a coll de Bauma és senzilla, baixem per la carena fins trobar el camí que ens retorna a la pista Un volta prou interessant per aquesta solana que ja està canviant el color.Els dos camins surten un tros més enllà del coll de Bauma, i estan senyalitzats amb franges blanques i verdes. Si se segueixen íntegres, permeten de fer una volta ben interessant per la solana del Cadí.
