Roc Melé de bloggers

Tot i tractar-se d'un dels cims clàssics d'esquí de l'Arieja, el Roc Melé (2.811 m) no es pot pujar sempre. La seva orientació sud fa que sovint tingui l'aspecte de la foto de sobre, amb les faldilles ben pelades de neu.

Avui hem fet una petita trobada de bloggers esquiadors, i hem anat cap a l'Arieja sense saber massa si el temps ens donaria una treva i si podríem atacar-lo. Era el primer d'esquí de muntanya d'en PGB i, amb el Piter, volíem que fos especial per ell.

Però potser ens hem passat una mica, perquè se l'hi ha fet realment llarg. I això que el dia aguantava perfectament, i hi havia força neu des de baix de tot.

Només li faltava tenir problemes amb els bastons, en un ha perdut l'arandela, l'altre, l'ha trencat. El Piter portava cinta americana i ha improvisat un parell de reparacions d'emergència que l'hi han anat més malament que bé, em sembla. Enganxar una branca al final del bastó (a sota) no l'hi ha estat massa útil...

La llargada de la pujada i la novetat de l'activitat l'hi ha acabat passant factura, així que ha preferit esperar-nos a la carena mentre nosaltres continuàvem amunt.

Mentrestant el temps continuava igual d'incert. Tan aviat sortia el sol, com ens amenaçava la tempesta. Al tram final, el vent i el fred han estat una veritable tortura. Tot i que ja començo a estar-hi acostumat!

Amb feines i treballs ens hem pogut fer alguna foto amb en Piter, abans de tirar cap avall. Tota l'estona teníem ben present que en PGB ens estava esperant i, suposàvem que s'estaria fotent de fred.

Una vegada retrobats, hem continuat baixant cap al torrent, amb estones de neu prou bona i estones de neu una mica crostosa. Mentre parem en un racó sense vent a fer un mossec, davant nostre (a sobre) ens mirem el pic dels Pedrons, tot pensant que potser hauria estat un millor començament pel nostre company.

Això si, ell mateix diu que ha estat un dia inolvidable, que vol dir que se'n recordarà sempre, no?

El mapa de sota dibuixa l'itinerari que hem fet i que trobareu al wikiloc.