Pics de Soularac i Saint Barthelemy, a l'Arieja

Per escapar-nos de la calor i anar preparant les vacances, que ja s'acosten, el dissabte al vespre vam tornar cap a l'Arieja. Aquest cop l'objectiu era un recorregut per carenes d'un doble cim d'aquells que anomenen panoràmics: els pics de Soularac (a sobre) i Saint Barthelemy (en occità ignoro com es diuen).

El Soularac és el més alt dels dos per uns 20 m escassos, però també lleugerament més complicat, així que la major part de la gent puja al Saint Barthelemy i ignora el seu veí més elevat. I és que tots dos compateixen la mateixa perspectiva sobre l'Arieja i el vessant nord de la frontera andorrana.

Nosaltres vam triar l'itinerari del vessant sud, que ressegueix les carenes a partir de la pedrera de talc de Trimouns, a Luzenac. Una pedrera immensa que produeix la cinquena part de talc del món, i que ens acompanyarà bona part de la pujada.

A sobre, a l'estany de Beseil, podem veure clarament el contrast entre l'obra de la natura i l'obra dels homes. Clar que si ens hi fixem bé, podem apreciar detalls a l'explotació que ja voldríem veure a les pedreres de casa nostra!

Tota la caminada es fa fora del bosc, per una landa de brucs i boixerola que no evita el sol que cau a pic. La calor apreta, però encara queden restes de neu i alguna congesta fantasmagòrica en les raconades de sota el cim, que sembla saber que té els dies comptats.

Darrera nostre va apareixent tota la carena principal del Pirineu, entre el Capcir i la Maladeta, i ens anem entretenint endevinant els noms de les muntanyes i buscant nous racons per descobrir.

Després del Soularac baixem a tocar de l'estany de les Truites i remuntem la carena fins al Saint Barthelemy, ple de francesos.

La baixada també es fa resseguint la carena oposada fins a la coma de Fontronne, que cal travessa horitzontalment. Aquí les mulleres hi són abundants, i les plantes carnívores com la Drosera (a sota), també.

Aviat sortim a una pista que ens retorna ràpidament al punt de sortida, en una volta que ens ha fet caminar unes 4 hores i mitja.

Per a qui l'hi pugui interessar la volta, a sota us deixo el recorregut i el track al wikiloc.