
Des de Ransol, una pista asfaltada s'endinsa a la vall dels Meners, on hi ha una mena d'àrea recreativa, que ens permet de deixar el cotxe al voltant dels 1.900 m d'alçada en funció de la neu que hi ha. Llavors el recorregut és evident, com el professor Tornassol: sempre cap a l'oest!

L neu estava dura, però no gelada. El gruix que hi ha és excepcional, només cal veure el torrent (a sobre) en l'únic punt on apareix. Meravellat pel paisatge, he arribat als estanys de Ransol, sota el cim (a sota), gairebé sense adonar-me'n.


El temps també ha acompanyat, al coll veia molt proper l'Estanyó (a sobre), i per arribar al cim ja només he hagut de recórrer tranquilament l'aresta que hi porta (a sota).


Després la baixada. Però d'aquesta part no sé massa que dir-vos, tan sols he trobat una paraula que l'hi faci justícia: orgàsmica!
Bé, a sota teniu el recorregut i aquí hi trobareu el track. En total, he trigat 2 hores a la pujada i pocs minuts, però molt viscuts, a la baixada.

4 comentaris:
A veure si trobem un cap de setmana per escaparse por ai a fer-ne alguna de bona !!
Tens tota la raó, que ja fa masses dies que estic liat entres una cosa i una altra.... Ja estàs a tope?
Quines propostes més interessants Gatsaule... Aquest any si que fa goig el Pirineu. Alguna ruta indispensable per anar al Ruhle aquets dies?
Adrià
Adrià, si vols anar al Rulhe tens moltes opcions, o des del plateau de Beille, o des de la vall d'Incles o des de l'Hospitalet. Les tres són bones i obliguen a aproximar amb esquís i pujar-hi amb grampons...
Ara, jo hi aniria per Incles.
Publica un comentari a l'entrada