Si en l'entrada anterior parlava d'una via que em va agradar més del què imaginava, en aquest he de dir una mica el contrari. I és que no he trobat quina és la gràcia de la Baby que la fa tan famosa, si no és el seu propi recorregut.
Aquest dissabte hi vam anar amb el Jose Manuel i el Chus, fugint de les nefastes previsions que hi havia pel Prepirineu. Anant tres, vam agrupar els llargs, i a mi em van tocar els dos primers. A sobre he deixat la ressenya del Luichy, que podeu completar amb la dels Escalatroncs.
Per començar, cal pujar per un teix fet a mida, com si fos una escala que et porta al primer parabolt. Després la tònica sempre és la de fer A0, amb algun passet en lliure entremig. La roca és molt bona i suposo que si tens ganes d'apretar l'escalada pot ser interessant, però per fer-nos una idea de com és el llarg, només cal dir que el Chus el va pujar amb bambes....
El segon és una mica com el primer, amb una sortida en lliure fàcil fins a la reunió. Des d'allà, em miro el bombo del segon llarg de la Zen de la Carnavalada, de gran record (a sobre) i la bona parella que fan la Bitlla i la Bola de la Partió, amb una cordada que puja per la via Núria (a sota).
Aquí canviem, i fins el cim tira el Chus al davant. El tercer llarg és curt i cabró, però fem la reunió intermitja per no haver de patir per les cordes.
El quart i el cinquè almenys tenen bons trams en lliure, sobretot el darrer, i arribem satisfets al cim. Tot i que en la darrera fissura, el material que hi ha fa una mica de por! Algun tascó o alien poden reforçar el llarg, però el Chus no ho creu convenient i puja directe.
Darrera nostre pugen la Lu i el Joan, que ja no tornarem a trobar fins al camí de tornada al cotxe.
Nosaltres fem els dos rappels cap a la bretxa amb l'agulla de l'Arbret i, com que el temps encara s'aguanta, ataquem la via Aitor. És una via molt poc assegurada que puja a l'esquerra de la Om mani padme hum.
A sota podem veure per on puja la via, amb el José Manuel a la segona reunió i nosaltres a la primera (foto cortesia de la Lu, des de la Bessona).
Ara li toca al José Manuel, que puja per un lloc indefinit perquè no es veu cap assegurança. Al final, troba la primera a l'alçada de la tercera de la via veïna.... Sort d'una plaqueta a peu de via, que si no costaria de saber on comença la via!
A sota podem veure per on puja la via, amb el José Manuel a la segona reunió i nosaltres a la primera (foto cortesia de la Lu, des de la Bessona).
Ara li toca al José Manuel, que puja per un lloc indefinit perquè no es veu cap assegurança. Al final, troba la primera a l'alçada de la tercera de la via veïna.... Sort d'una plaqueta a peu de via, que si no costaria de saber on comença la via!
El segon llarg (a sobre) és de l'estil del primer, però la dificultat és una mica més alta, amb les preses més menudes i on cal anar alerta i concentrat, sobretot el primer. De fet, només calen 5 o 6 cintes per fer la via!
Per acabar faig jo el tercer, que enllaço amb el quart i pujo fins el cim de l'Agulla. En aquest hi ha un tram de V, que sembla V+ perquè està al mig del no res. Lluny de la xapa anterior i sense veure'n cap més.
Per enllaçar els dos llargs, només he necessitat 3 cintes! Estalvi al màxim.
La baixada es fa en un únic rappel fins a la canal.
La cirereta de la jornada va ser trobar-nos una femella de cabra salvatge que acabava de parir. El menut encara no sabia massa on era i la mare tenia la placenta al costat. Abans de marxar, encara va tenir temps de saludar-me!!
