Després d'anar fent ullades al radar meteorològic durant tot el matí, ahir a la tarda vam decidir amb el Toni d'anar a Montserrat, no hi havia plogut en tot el dia, i semblava que a la tarda també s'aguantaria.Aquest cop ens vam encaminar cap a Agulles, ara que sembla que s'ha tornat a posar de moda, després del darrer article del Desnivel i els escrits del Luichy.
El primer objectiu va ser l'aresta Brucs de la Bitlla, una petita clàssica que a tot arreu en parlen bé.
Dos llargs curtets et deixen dalt d'un cim que queda al bell mig d'Agulles. El primer és fàcil, i vam ser capaços de trobar-hi un parell d'espits. El segon ja és una altra cosa, tot i que el problema principal és que les assegurances no les veus fins que no te les trobes, però la roca és molt bona i la dificultat prou lògica.
El primer objectiu va ser l'aresta Brucs de la Bitlla, una petita clàssica que a tot arreu en parlen bé.
Dos llargs curtets et deixen dalt d'un cim que queda al bell mig d'Agulles. El primer és fàcil, i vam ser capaços de trobar-hi un parell d'espits. El segon ja és una altra cosa, tot i que el problema principal és que les assegurances no les veus fins que no te les trobes, però la roca és molt bona i la dificultat prou lògica.
Tot i que després la intenció era anar a la Bola de la Partió, el vent que bufava ens va fer preferir baixar fins a l'Esquelet, que tenia al cap després que el Mohawk me'n fes venir ganes fa uns quants dies.El primer llarg, que va pel mig dels arbres, el vam fer caminant i amb bambes, per evitar enfangar-nos els gats. Realment no té massa dificultat, però cal evitar caure.
La xemeneia del segon, en canvi, ens va agradar molt, tot i que a la sortida de la reunió em vaig embolicar una mica massa anant cap a dins. Però un cop agafat el ritme, l'escalada és molt bona. Potser el fet de llegir que en els seus 40 m només hi ha 4 parabolts ens va condicionar una mica..., però després tampoc no els trobes a faltar.Dalt del cim, ens trobem estranyats, anem sense motxilla i no hi estem gaire acostumats... Un rappel curt pel darrera i corrent cap a can Massana, just a temps de salvar-nos d'un xàfec!
5 comentaris:
Això sí que és aprofitar les finestres de bon temps!! La combinació de l'aresta brucs de la Bitlla + la Normal de la Bola és tot un clàssic que no es pot deixar de fer!! Per cert el ràpel de la cara nord de la Bitlla és la cirereta final de l'ascensió.
Què, et va agradar l'Esquelet, eh?
A mi em va semblar molt bona la xemeneia!! Sempre apurant el temps...
Per cert, amb el Jortx comentavem que quan desglasi (o som s'escrigui) una mica la neu, tenim pendent la Tardor de Nebjeperura, eh!!
Així fem trobada!!!
Eduard, la Bola la vam haver de deixar per una altre dia, pel temps i el vent, però el ràppel si que el vam poder tastar!
Mohawk, veure que havies anat a una via que no arriba al V, volia dir que havia de ser bona per força....
Tal i com està el panorama, encara falta algun dia per anar allà dalt, però a la que es pugui, ja pots fixar un dia!
MIra que donàvem molt mal temps, jo em vaig programar un altra cosa i despres em va fer molta rabia veure la tarda que va quedar, en fi, la primavera. Enhorabona per l'activitat
Si, s'ha d'anar intentant, de tant en tant ho encertes, i a vegades no ho endevines...
Publica un comentari a l'entrada