Aquesta tarda de dilluns hem anat a Montserrat a refrescar-nos. Tots els escaladors saben que a Montserrat només s'hi passa calor a les aproximacions, i avui ho hem confirmat. Tot i anar a una via asolellada, l'aire no ha parat de bufar en tota la tarda i ens ha donat una feliç i agradable escalada.De la via que hem fet, poca cosa a dir, és la més equipada de l'agulla de l'Arbret i, per tant, la més concorreguda. Els Escalatroncs en van fer fa temps una molt bona ressenya.
En canvi si que es poden dir moltes coses de l'excel·lent companya de corda d'aquesta tarda, la Marta D., que s'està recuperant molt bé d'una lesió i que avui ho ha demostrat tirant de primera de bon començament (a sobre) després de mesos de no trepitjar Montserrat.
La via és molt divertida, i el seu equipament fa que no s'hi pateixi massa: químics i ben junts! La roca és compacte i les preses marcades amb magnesi, així que no hem patit massa. Ha estat una escalada molt agradable en una dels cims més alts i amb millors vistes de la zona d'Agulles.I pels detractors de l'escalada amb motxilla, deixo una imatge d'una altra de les múltiples utilitats que té aquest estri (a sota), i que permet de relaxar les cames a les reunions. Una funció que no se sol ensenyar en els cursets d'escalada...
Des del cim, el retorn a peu pla es fa amb un aeri rappel de 50 m, divisible en dos de 20 i 30 m. Nosaltres hem fet el sencer i la corda s'ha recuperat de meravella!Una bona escalada després de tants dies sense trepitjar Agulles! Ja n'estic mirant de noves...
8 comentaris:
Una via així m'aniria bé a mi per a reintroduir-me a la via llarga, potser ja fa un any que no en faig cap!
A Montserrat i a Sant Llorenç sempre hi passa aquest aire tant fabulós oi?!
Salut!
Ei Joan!! Per mi el cim de l'Agulla de l'Arbret té un encant especial, potser són les millors vistes d'Agulles... Per cert, les cordes és recuperen sense problemes si fem un sol ràpel, però a mi un dia amb la Paula se'm van quedar encallades i em va tocar tornar a fer la via per recuperar-les, gracies a unes ànimes caritatives que em van deixar una corda... Em sembla que ningú ha fet la via tant ràpid com la vaig repetir aquell dia... I és que sinó tocava remuntar els 50 metres de ràpel i això fa molta mandra :P
Hola Joan. Una via molt maca, jo l'he fet un parell de vegades amb gent que no escala normalment i no defrauda a ningú.
Per mi també té un encant especial aquesta agulla, per les vistes i per ser la meva primera esclada de primer de corda. Un altre via que ha d'estar molt bé en aquesta agulla és la dels gremans Massó, que va una mica més a l'esquerra de l'Aitor.
Salut
Joan! tal com comenta l'Edu, el rapel arriba fins a terra....però fa por pensar que pot passar si no recuperes la corda!!! quin mandra!
Ep!! felicitats a la Marta per la recuperació!
Ah!! i el tema de la motxilla!una altra utilitat que li he trobat aquest estiu, es que escalfa molt! ajuda a no passar tant fred en algunes reunions!! aquestes vacances hem escalat molts dies amb motxilla i no te la treies per res del mon!!!
Ep Joan, aquesta és l'última via que he fet per Montserrat, pel Juliol. La via esta bé, per no patir gaire. Veig que ja has tornat a la rutina de sortir els dilluns,.. (potser el més correcte seria al revés, segurament tu ja fa dies que estas treballant).
Una abraçada
Jclaramunt, si que t'aniria bé, que ja he vist que només et dediques a l'esportiva i això és molt lleig!
Eduard, nosaltres vam veure molt clar que el rappel baixava net i ens vam arriscar. I estic d'acord amb tu, és un dels cims bonics d'Agulles, i no hi havíem estat mai!
Roque, gràcies pel consell, el tindré en compte el dia que hi torni!
Llorenç, encara una tercera utilitat: et para el cop quan caus i piques d'esquena! Tan a la paret com a les canals....
Mingo, una via bona per anar agafant confiança, per a la companya que sortia d'una lesió l'hi va anar molt bé. Em sembla que ens va fer més bon temps que a tu...
Hi vaig ser fa un mes i mig... i em va flipar! L'arbret és màgic...
Petons!
Si, ho recordo. De fet, tot Agulles té alguna cosa màgica...
Publica un comentari a l'entrada