El Sasso di Bosconero és el cim més alt del massís de Bosconero, o del Bosc Negre en venecià. Queda relativament a prop de la meva base de Longarone, i em gràcia d'anar-lo a conèixer a ran d'una històrica via d'escalada que puja pel seu esperó NE (a sobre).
Una via de 800 m que no passa de IV+, està a l'ombra i que espero poder provar algun dia.
D'entrada, però, el què més sorprèn és el camí d'accés, que comença molt avall (només 760 m), al costat de la carretera a l'alçada de l'embassament de Pontisei. Però la sorpresa és la vegetació que travessa el camí, fresca, exuberant, amb un sota bosc ple de ciclamens i innombrables torrents d'aigua.
Així que la pujada cap al refugi del Bosconero es fa molt agradable i el desnivell gairebé no es nota. Més amunt, el paisatge es va obrint i al darrera van apareixen la Moiazza i la Civetta, enormes.
Quan el camí arriba a la canal que separa el Sasso de la Rocchetta Alta, la cosa canvia. Ara m'espera una llarguíssima tartera amb alguns trams de camí, però on la pujada ja no és ni de bon tros tan agradable.
Però a base d'esforç i paciència acabo arribant al coll. D'allà surt un camí en direcció al cim que segueix més o menys la carena.
A prop del cim, el recorregut es fa pel vessant nord, travessant unes feixes aèries, però sense cap dificultat, fins que surto dalt de tot, entremig d'un caos de blocs.
El cim és molt agradable, amb una gran vista sobre les Dolomites del sud i, sobretot, sobre el cim veí, la Rocchetta Alta, solcada de dies d'escalada de dificultat elevada.
De tornada, la baixada per la tartera és tota una altra cosa, així que en poca estona ja sóc altra cop dins del bosc.
Una muntanya agradable, tot i els més de 1.700 m de desnivell que hi ha. Un racó per tornar-hi.
A sota he deixat l'esquema del recorregut i, al Wikiloc, el track.
2 comentaris:
T'has aficionat a les Dolomites Joan! Bona trescada!
Si, reconec que m'agraden molt i, si puc, hi vaig cada any. Sobretot aquests cims mítics que sortien als llibres que llegia de jove...
Publica un comentari a l'entrada