Venim junts fins aquí, i comencem junts de bon matí en direcció a refugi Biella, on ens separarem. El temps és gairebé perfecte, bo d'estiu amb ruixats de tarda.
Arribem sota la ben anomenada Cima del Muro, i seguim la torrentada fins un collet situat sobre el refugi Biella, on comença la cresta est de la Croda del Becco.
Allà ens despedim, ells encara tenen una llarga caminada, han de baixar al fons de la vall següent, on hi ha el refugi Pederú, i tornar a pujar fins al refugi Fanes, a les muntanyes del fons.
Així que me'n vaig tot sol cap al cim de la Croda del Becco. Un cim desitjat des de la vegada que vaig passar per aquí, venint en sentit contrari per la Croda Rossa, tot fent la Via Alpina, 9 anys enrere.
El camí puja en diagonal sense cap dificultat, i aviat veig la creu del cim.
El camí puja en diagonal sense cap dificultat, i aviat veig la creu del cim.
Una creu impressionant, per cert!! Gairebé tant com la sensació que fa mirar cap avall, cap al llac de Braies!
Retorno pel mateix camí cap al refugi Biella, en direcció a les siluetes de les Tre Cime di Lavaredo, que destaquen al fons.
Al refugi, per no tornar pel mateix camí vaig cap a l'oest voltant la paret sud de la Croda, solcada per diverses vies que diuen que no passen de IIIº, cosa que costa de creure.
El camí és planer, i finalment puja fins a la forcella di Riodalato. Allà el bon camí es transforma en una immensa tartera, amb alguns trams bons que em permeten baixar ràpidament per la vall de Riodalato.
Mica a mica em vaig acostant altra cop al llac de Braies, es nota sobretot perquè començo a trobar gent, i més gent, que no tenen un gran aspecte de muntanyencs. Sobretot a la vora del llac, que ha perdut l'aspecte solitari del matí!!
Una caminada molt recomanable, que podeu veure a sota, i trobar el track al Wikiloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada