La Tofana di Mezzo és la punta més alta del grup de les Tofana, i sempre l'havia trobada poc atractiva perquè té un telefèric que arriba fins sota mateix del cim. Però hi ha una llarga ruta d'ascens, que enllaça dues ferrates i passa lluny del funicular, que em va semblar prou atractiva. És la carena sud, a través de la punta Anna.
La primera intenció era de pujar en cotxe fins al refugi Dibona, però una nit de tempestes va tallar la carretera des de Cortina i vaig haver d'improvisar. Per una altra banda, vaig poder arribar amb el cotxe fins a sota de la primera parada del telefèric, al Col Druscié.
D'allà, seguint les pistes d'esquí, vaig pujar fins al refugi Pomedes, d'on surt el camí que va cap al peu de la primera ferrata, la de la punta Anna.
Així, en menys d'una hora i mitja ja estava enganxat als ferros que mica a mica et permeten d'enfilar-te per una carena aèria i entretinguda.
La ferrata de la punta Anna és la clàssica ferrata dolomítica, que segueix un recorregut lògic i amb molt poca ferramenta a part del cable de vida, sempre buscant els punts febles de la roca, escletxes, replans, cornises, xemeneies....
Això si, per a aquells a qui us agraden les vies ferrates aèries, és genial!
Al cim de la punta Anna aprofito per menjar alguna cosa. Des d'allà ja es veu el cim de la Tofana i, de tant en tant, les cistelles del telefèric que pugen i baixen.
Des d'aquí, cal caminar una estona per la carena, superant algun graó fins una cruïlla on hi ha el camí que baixa cap a la dreta fins la segona estació del telefèric (Ra Vallès), i el camí que baixa a l'esquerra i que porta al refugi Giussani.
Cal continuar recte seguint els senyals fins que torna a començar el camí equipat. Amb algun pas ben espectacular de flanqueig.
Tot pujant val la pena fixar-se com la muntanya es va erosionant molt de pressa, d'aquí l'aspecte trencat i caòtic dels cims dolomítics. La seva composició fa que siguin roques fràgils i trencadisses tot i la seva joventut: es tracta de muntanyes creades fa menys de 20 milions d'anys, poca cosa si ho comparem amb els 60 o 70 milions d'anys de les nostres muntanyes calcàries, molt més sòlides!
Travessem un forat de la carena, i perdem la vista de la Tofana di Rozes, que hem tingut sempre al davant.
Aquesta segona ferrata, la Olivieri, ja està molt més equipada amb escales i graons metàl·lics, tot i que si ho comparem amb les nostres, ens semblarà que en té molt pocs!
A prop del cim em trobo una colla de russos que la fan de baixada, és la primera presència humana que trobo avui!
I finalment arribo al cim! La perspectiva del recorregut, vista des d'aquí, fa goig.
Un cim on he de fer cua per poder fer-me una foto. Els pocs minuts que hi ha fins aquí des del telefèric fa que això sembli la Rambla! Només cal veure la gent prenent el sol a la terrassa de l'estació...
Dubto si anar cap a la Tofana di Mezzo i baixar a peu, però un genoll tocat em fa pensar que millor baixar en telefèric, avui que n'hi ha, i així demà podré tornar-hi!!
Cal dir, també, que les imatges de la cresta vistes des del telefèric valen la pena!! Com el recorregut, que us deixo a sota i al Wikiloc.
2 comentaris:
Maca la Tofana! així que conservant genoll....?
Suposo que després de tants mesos gairebé parat, he tingut un retorn massa intens, i el noto una mica...., però res greu.
Publica un comentari a l'entrada