Quan s'entra al Devoluy pel sud, el Grand Ferrand, que es veu des del coll a l'esquerra, impressiona. La segona alçada del massís, és un muntanyot. Després, mirant papers, veig que és un cim al qual no hi arriben camins senyalitzats...., de fet, la major part dels recorreguts són fora camí.
Hi ha un recorregut circular i molt salvatge, que és el que he fet. Sortint des de Lachaup cal seguir un tros una pista fins aparcar el cotxe en un revolt, des d'on baixes a buscar el barranc dels Adroits. Un barranc estret i ombrívol, que cal anar seguint tot superant algun graó.
En el moment en què veiem unes baumes i un bonic pont de roca a la cinglera de la dreta, cal tirar amunt sense camí, a buscar la carena.
Aquesta muntanya, com tot el massís, té un gran desenvolupament càrstic, i anem trobant baumes, avencs i dolines a mesura que pugem.
Ja veiem el cim, i podem endevinar el recorregut. Cal pujar fins al coll marcat i envoltat de tarteres, seguint els rastres que trobem, i després voltar la punta rocosa principal per pujar a la carena final. Aquí trobem algun rastre que ens ajuda, però en general, ni això.
Després ja només caldrà seguir la carena fins el cim, en un recorregut marcat per la roca descomposta a l'aresta, i uns darrers graons més verticals al final.
Des del cim veiem tota la carena fins a lObiou. I al davant el Vercors, amb el Mont Aiguille i el Grand Veymont.
La baixada no és cap regal. Primer cal tornar fins un replà, i girar cap al nord per agafar unes tarteres penjades anomenades Vira olímpica. Al damunt veiem els anomenats arcs interferrants, imagino que perquè uneixen el Grand i el Petit Ferrand...
Enguany a la Vira olímpica encara hi ha força neu, això obliga a passa per l'estret tram herbós, ran de cinglera perquè la tartera és fina i inestable. Al començament costa una mica, però a mesura que vaig travessant l'hi vaig trobant la manera.
I després d'arribar al final de la vira olímpica, a la dreta de la foto de sobre, encara cal baixar la canal pedregosa, més difícil del què sembla.
A partir d'aquí, només continuar gaudint d'aquesta muntanya tan salvatge, i anar a buscar el fons del barranc dels Adroits, evidentment sense cmaí, és a dir, per on ens agradi més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada