Aquest dilluns a la tarda vam tornar a sortir amb en Jaumegrimp, d'alguna manera havíem de celebrar el nou horari que permet de fer sortides més llargues a les tardes. I ho vam fer anant a una de les vies que més em recomanava de Sant Llorenç, la Clerc.
I realment és una via bona, de les millors que he fet a la zona. Roca molt bona i sanejada, passos sorprenents, i aquella dificultat que et deixa passar però no sense haver-t'ho de mirar amb calma. I un darrer pas per sortir, boníssim!
L'aproximació és molt curta, cinc minuts des del cotxe i ja veiem algun dels espits del primer llarg. Com sempre, comença el Jaume. Dubta una mica perquè l'inici és estrany, però ben aviat veig que va pujant sense problemes.
Després veig que realment el primer pas és estrany, però la roca és ferma i les preses són franques i, tot i la verticalitat del pany de paret, es deixa pujar. En aquest llarg ha posat una plaqueta en un cap de burí, i una cinta en un merlet. Hi ha més burins que espits, però la via està força equipada.
Després veig que realment el primer pas és estrany, però la roca és ferma i les preses són franques i, tot i la verticalitat del pany de paret, es deixa pujar. En aquest llarg ha posat una plaqueta en un cap de burí, i una cinta en un merlet. Hi ha més burins que espits, però la via està força equipada.
El segon llarg és més senzill, va encarant els panys verticals amb petits flanquejos a les cornises. Està farcit de grans preses, cosa que sempre s'agraeix, perquè les assegurances hi són, però costen de veure i te les vas trobant a mesura que avances.
Intento enllaçar-lo amb el tercer i m'embolico tirant cap a la dreta per on tomba més, fins que veig que la via va més a l'esquerra, per una línia de burins. Desgrimpo i ho intento, però ben aviat m'adono que no porto prou cintes, així que torno a baixar i munto reunió.
Avui el Jaume està generós i, com a bon amfitrió, em deixa també el tercer, que és la cirereta de la via. Comença molt vertical seguint una filera de burins, amb algun espit intercalat. D'entrada em sembla que s'hi hauria de pujar en artificial per aquí, però mica a mica vas trobant les preses i la forma de superar-ho. Un tram realment bo.
Després es tomba una mica i, amb una volta a un sostre arribes al pas de sortida. Un bombo molt exagerat, però amb un pas d'A0 arribes a una gran nansa que et permet de sortir dignament al replà del cim (a sota).
Una molt bona via, de les més recomanables d'aquest sector, al nivell de l'Estruch, tot i que d'un estil ben diferent.
5 comentaris:
Una de les més grans clàssiques de Sant Llorenç, ja tardaves a tatxar-la!
Si dius que la roca està bé, queda apuntada. Com s'hi va és que jo sempre que he anat a Sant Llorenç, m'he liat una mica.
Enhorabona als dos per l'activitat
Ei Joan! com ha anat la classe?
Celebro que disfrutessis la via, per mí amb l'Estruch de les millors vies de la paret, tot i que ara has d'anar a la Camp que ja veuràs que n'és de bona tot i l'artifo de sortida.
Mingo, a veure si pots venir alguna tarda i ens acostem per aquí.
Aquesta va ser la meva primera via llarga! Un primer intent amb en Mohawk però ens va enganxar un ruixat a la R1 i vam marxar.
A l'endemà la vaig anar a acabar amb l'Ivan, un company. Això si... tota de segon i sortint per la variatn desequipada de IV, més a la dreta.
M'has fet venir moltes ganes per anar-hi!
Xavi, sempre s'han de tenir vies al calaix, no cal tatxar-les totes de cop!
Mingo, si vols t'hi acompanyo! Però apunta't alguna tarda i en farem alguna altra de bona....
Jaume, la classes ha anat bé per mi, no sé els alumnes.... Ara a veure quan hi tornem!
PGB, ara has de tornar el favor portant-hi a algú altre!! Mentre la feia, recordava que sempre m'havies insistit molt de fer-la..., i que tenies tota la raó! És una gran via des de tots els punts de vista!
Publica un comentari a l'entrada