18 de maig 2010

Diedre Pericman a la paret nord d'Ecos

De vies d'escalada n'hi ha de diverses tipologies, tots ho sabem, i el diedre Pericman n'és d'una de molt concreta. Després d'haver-hi anat ho entenc millor que mai, entenc la seva fama i entenc perquè costa trobar escaladors que l'hagin repetit més d'una vegada...

La veritat és que hi vaig anar amb moltes ganes, sempre me l'havia mirat com la possibilitat més atractiva d'escalar aquesta muralla, i quan vam escalar l'Anglada-Eli del Camell d'Ecos, no parava de mirar-me-la.

Així que quan el Mohawk em va dir d'anar-hi, no vaig dubtar ni un moment. I després de l'hora i mitja d'aproximació que té, estava delerós de tirar cap amunt.
El primer llarg va anar molt bé, sobretot perquè em va posar a lloc. Brut, trencat, ple de matolls i difícil d'assegurar, no podia deixar de preguntar-me el què hi feia allà mentre pujava....

I a partir d'aquí comença el festival de diedre i d'obertura de cames. Almenys la roca és molt bona, de presa petita en general, però a prova de bomba.
Els quatre llargs centrals de la via són un diedre desplomat i difícil, assegurat amb alguns claus i burils que encara no han caigut, però que no tenen massa futur. Tant el segon (a sobre), com el tercer que el vam enganxar amb el segon, i el quart (a sota) permeten una bona col·locació d'aliens de reforç, i d'algun friend mitjà.

Però sobretot vaig trobar la via dura, de cames, de braços, de peus, de coco..., el dia que hi aneu, ho entendreu!

Hi ha alguns trams molt bons, però les parts dures predominen, i tot i no tenir mala tècnica en diedres, reconec que em costaven més del compte!
El cinquè llarg manté la tònica de la resta de la via, i encara no acabo d'entendre perquè el ressenyen més fàcil... Cap al final, si, però la primera meitat, amb la fissura inservible plena d'herbes i terra, cal pujar tan obert de cames i amb tanta precarietat com a la resta.

A sota podem copsar una mica l'ambient de la R4. Com a la resta de reunions, les cordes sempre penjàven sense tocar la paret!
Les reunions són magnífiques (a sobre, la quarta, penjada d'estreps, per cert), amb els burils ben integrats en la roca. No hi ha ni un sol parabolt lluent que desentoni!

A la mateixa reunió hi ha unes restes arqueològiques que no vam saber si podien pertànyer a un antic llibre registre o a un pessebre...
Però tot s'acaba, fins i tot el diedre Pericman. Vaig arribar a dalt amb una sensació estranya, no sé si estava content o trist pel final de la via, però si que recordo que em sentia cansat i adolorit.

I pel darrer llarg, vaig assegurar al Mohawk utilitzant la tècnica tradicional, en consonància amb l'estil de la via! Ben lligat a l'alzina, això si...
En resum, una bona via, però només pels forts que estiguin seduïts per la paret nord d'Ecos i tinguin ganes de pencar. No és una via blogger...

15 comentaris:

flx ha dit...

Felicitats, jo la tinc per una via mitica i, pel que m'han explicat els amics que l'han fet, amb merescuda fama.

Per cert, a la foto et falta una bona camisa de franela i els rochetons ¿no? ;-)


saludos

Xavi ha dit...

Totalment d'acord amb tu. Una via que no regala res. Tot i el grau "moderat", és vertical, fina i sostinguda. Jo la vaig fer fa igual 15 anys i els burins ja feien bastanta basarda, ara ja són de museu. Però una bona clàssica que cal fer, almenys, una vegada a la vida. Felicitats per l'ascensió!

joan asin ha dit...

Enhorabona,totalment d'acord, és una via dura amb l'equipament de l'època de les autèntiques de Montserrat però.

Jesús Alejandre ha dit...

una viassa que no et deixa indiferent, de les autèntiques.
enhorabona

SEVIDE ha dit...

Si es que no pareu!!
Només falta que diguis que els claus estan a punt de caure per oblidar-me de fer aquesta via.
Només em queda el dubte de quins requisits ha de tenir una via per ser "blogger"??

lux ha dit...

Felicitats als dos!! Bufff….
Quina viassa… díedre desplomat i aquest grau a Montserrat….ufff….quina passada!

Per no parlar de l’equipament….
Quan veig aquestes coses, no acabo de pillar avui dia el concepte de runa romàntica del segle no XX sinó XIX desintegrant-se, plena d’herbes i quasi caiguda en l’oblit,
per mi les restes arqueològiques on millor estan és als museus…o degudament restaurades i cuidades
però ja te raó en Mohawk...

uii... però això ja és terreny pantanós o hauria de dir roca precària;)

Joan Baraldes ha dit...

Felicitats per la via,
L'exit de l'ascenció el vas veure acompanyat per la victoria del Barça !!
salut i a tibar

Mingo ha dit...

Chapeaux, sempre m'ha fet molt de repecte i despres de veure els burins de les reunions, per no caure. Felicitats això si que és una via
HI havia un altra cordada?

Gatsaule ha dit...

Fèlix, és una via mítica, en pots estar segur! I els rochetons els porto tatuats a la pell....

Xavi, el que tu dius, una via que cal almenys intentar. A la primera reunió hi havia les restes d'una retirada...

Joan, ja no tenim el tremp dels escaladors de l'època en que es va obrir!

Jesús, autèntica en tots els sentits, encara més quan veus les assegurances!

Sevide, dels claus millor no parlar-ne... El tema blogger està molt clar, hi ha una tipologia de vies que surten a molts blogs, en canvi aquesta no la trobes enlloc!

Lu, vigila que la parabolitis està mal vista en alguns cercles! A tu t'agradaria, ara que estàs en forma, i practicaries l'escalada en diedre una bona estona!

Joan B, si, va ser un dia rodó!!

Mingo, algunes fotos són del Jortx que estava per allà buscant múrgules... No n'hi van gaires de cordades per aquesta zona. Abans també em feia respecte, la via, ara les sensacions són més lleugeres.

Bullarolas ha dit...

Hi vam estar ahir. Dura de debò. Nosaltres vam consensuar el grau i el deixem en: 5, 6b, 5+, 6b, 6a, 5

Gatsaule ha dit...

Collons! Ara entenc perquè em costava tant..... Enhorabona!

Llorenç ha dit...

esteu grillats! on aneu per estes vies! que no veieu que son més segurs els romanís que aquests burils! vinga ! Com diu la Lu, les reliquies als museus!

Gatsaule ha dit...

Fins ara no te n'havies adonat?? Però no ho podem evitar!! I la resta de vies d'aquesta paret encara estn pitjor....

Unknown ha dit...

Les restes arqueològiques de la R4 són d'una capsa on hi havia una llibreta i un boli per escriure piades. El que més em va cridar l'atenció només veure-la va ser la inscripció que deia: Déu vos guard. Vaig disfrutar com un camell aquell dia en companyia d'un gran amic de cordada. Pel que fa al tema reequipar seria partidari de posar unes bones reunions: 2 bolts amb cadena i argolla per possibles retirades. És una via màgica. L'entorn és magnífic. Recomanable 100%. Ara...un consell, cal estar be de coco.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.