Avui toca parlar d'escalades senzilles, senzilles però en un entorn magnífic: les roques de Sant Honorat. Avui que ens trobem amb el Pep i amb la Queralt, que només escala molt de tant en tant, era el dia ideal per conèixer aquesta paret tant tombada.
Nosaltres vam fer l'aproximació des de Mas Torrent, una caminada curta i agradable. I vam tenir alguns dubtes per trobar el peu de via, i és que no cal agafar el camí de la via normal des de la pista, si no un altre que surt uns centenars de metres abans.
Arribats al peu de la via ja vam veure que no estàvem sols i que hauríem de competir amb aquests altres escaladors....
Res, que per no haver-nos d'esperar vam triar començar per la vora i avançar-les....
El primer llarg consta d'aquest primer mur, i d'un llarg flanqueig fàcil cap a la dreta fins arribar a la reunió.
El pas més difícil de la via és a l'inici del segon llarg. Després ja se surt a les rampes tombades on la major dificultat està en trobar les assegurances.
A partir d'aquí i fins el cim, la via consisteix en buscar el millor recorregut entremig del mar de còdols.
Dos llargs, el tercer i el quart, amb 4-5 parabolts per llarg, i diuen que hi ha un premi per a la cordada que sigui capaç de trobar-los tots!
Com que l'arribada a dalt és prou ràpida tot i ser tres, ens plantegem què fer, i veiem que la via de la Rampa arriba aquí mateix i que amb un parell de ràpels ens podem posar a peu de via. així que cap avall.
La via de la Rampa puja més directa que l'anterior, però el nom ja ho diu tot, es tracta de negociar rampes prou tombades com per no haver de patir massa.
La principal dificultat també és la mateixa: trobar les assegurances. Mentre puja el Pep, m'enfilo un tros a la roca del davant per mirar bé la via i poder indicar-li on hi ha la reunió... Que no és el mateix trobar-la de baixada que de pujada.
El tercer, en canvi, ataca directament una balma amb bona roca i prou equipada com per no haver de patir massa. Després ja ve la rampa final que tant ens ha fet patir a l'hora de baixar rapelant...
Aquests dos darrers llargs tenen també 4-5 parabolts per llarg, posats sempre als trams més verticals.
Dalt altra vegada, ens fem la foto i tirem avall seguint la carena i les fites que ens ajuden a trobar els millors passos per arribar de nou a la pista.
3 comentaris:
Unes vies ideals per a dies plujosos que no es deixen fer altre cosa. A la via de la Rampa no vaig saber trobar la primera reunió i vaig anar directa a la segona, tanmateix així va quedar un llarg mes interessant.
Si, per dies humits o dies tranquils. No és fàcil trobar la reunió, però no puc imaginar el ròssec de la corda!
Doncs ròssec no gaire ja que pràcticament no vaig xapar res fins a la segona tirada....
Publica un comentari a l'entrada