Al Cingle de la To és un lloc on s'hi ha d'anar de tant en tant, tot i que ara feia uns quants mesos que el tenia abandonat. Així que, tot i que la carretera de la Nou està tallada per obres i cal fer un accés més llarg (per Malanyeu o per Vilada), amb el Pep ens hi hem tornat a acostar.
El lloc segueix tan tranquil i bonic com sempre, però si que hi ha alguns canvis. Primer a la via, des de que vam fer la primera repetició fins ara, els aperturistes van partir el segon llarg en dos. Així que a sota us deixo la ressenya actual treta del blog "Fent vies".
La via segueix sent la mateixa, amb la mateixa roca (jo la trobo molt bona, tot i que a vegades salta alguna cosa...), però amb més herba.
Tot i alguns parabolts, cal portar flotants pels llargs trams d'entremig, però es posen molt bé, sobretot els aliens o similars.
Mentre pujo no trec la vista de la paret principal, on caldrà tornar-hi aviat a recuperar les sensacions de quan obria aquelles vies i era força més jove...
El dia és radiant, escalem amb màniga curta i ben aviat som a la segona reunió. Ara arriba el pas més dur de la via, que tampoc ho és tant. Un petit desplom amb un parabolt al mig i unes grans preses de ma.
Després ja comença a tombar i un tram més senzill ens deixa a la carena.
Després de la foto del cim, i de gaudir de les vistes tant cap a la coma de la To com cap al Pedraforca, al nord, busquem el camí de baixada que veig que ara està força embrossat.
Al final el més pràctic és tirar cap avall per l'obaga, en diagonal a la dreta, fins trobar el bon camí que ens portarà al coll. Allà hi trobarem una pista oberta fa poc, que ens tornarà al cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada